-
becut -uda
-
1
adj. Que té el bec gros. Alosa becuda.
-
2
m. Ocell de la família dels escolopàcids (Numenius arquata
), d'uns 59 centímetres, de plomatge de color terrós amb el ventre blanc, de bec molt
llarg i lleugerament arquejat, que es troba en ambients palustres de vora mar i també
als aiguamolls allunyats de la costa.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es