-
bec
-
1
m. Part de les mandíbules dels ocells revestida d'una beina còrnia, que els serveix
per a agafar coses, esp. els aliments, i d'arma d'atac i de defensa.
-
2
fig. bec moll Bocamoll. tenir bon bec Ésser un bon parlador.
-
3
Boca còrnia d'alguns animals, com ara les tortugues, certs mol·luscs cefalòpodes, etc.
-
4
Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Bec del mocador, del davantal.
Becs de la lluna. bec del llum d'oli [o bec del llum de petroli
, etc.] Bec per on surt el ble en un llum d'oli, un llum de petroli, etc.
bec de gas Bec per on surt el flam. Bec d'incandescència, bec Bunsen.
bec d'un vas [o bec d'una càpsula, etc.]
Sinuositat sortint en la vora d'un vas, d'una càpsula, etc., per a abocar còmodament el
seu contingut.
-
5
bec de ploma Extrem de la ploma d'escriure que escampa la tinta damunt
el paper.
-
6
bec de tallar [o bec de soldar]
Bufador.
-
7
Extrem superior del tub dels instruments de canya senzilla, on s'aferra la llengüeta.
-
8
Embocadura de la flauta dolça.
-
9
bec d'alena Ocell de la família dels recurviròstrids (Recurvirostra
avosetta), d'uns 43 centímetres, amb el bec llarg, corbat cap amunt, i les potes d'un
to blavós.
-
10
bec d'esclop Ocell de la família dels cicònids (Balaeniceps rex
), amb un gran bec, propi de l'Àfrica central.
-
11
bec d'espàtula Ànec cullerot.
-
12
bec de ferro Durbec.
-
13
bec de serra Nom donat a diversos ocells ictiòfags de la família dels anàtids:
bec de serra gros (Mergus merganster), d'uns 65 centímetres de llargada,
de cap verdós i de dors negre; bec de serra mitjà (M. serrator
), caracteritzat per un plomall a la nuca; bec de serra petit
(M. albellus), d'uns 40 centímetres de llargada, de plomatge blanc amb traços negres
en diverses parts del cos.
-
14
bec de cigonya [o bec de grua]
(Erodium ciconium), planta de la família de les geraniàcies, anomenada així per
la forma de l'aresta del fruit; (E. malacoides), semblant a la precedent.
-
15
bec de corb Frare del romaní.
-
16
bec de gall Corner.
-
17
bec de moixó Passacamins.
-
18
bec de perdiu Cama de perdiu.
-
19
bec de lloro Punta de la garrofa d'una àncora o d'un ruixó.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es