-
baladre
-
1
m. Arbust de la família de les apocinàcies (Nerium oleander
), de fulles coriàcies, lanceolades i metzinoses i de flors grosses, rosades, purpúries
o blanques, que es fa espontani a les rambles meridionals del Principat, al País Valencià
i a Eivissa i és extensament cultivat com a ornamental als jardins i a la via pública.
-
2
Nom donat a diverses plantes de les famílies de les timeleàcies i de les caprifoliàcies:
baladre bord, matapoll;
baladre bord, lligabosc mediterrani; baladre petit,
lloreret.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es