-
badar
-
1
v. intr. Una cosa susceptible d'obrir-se o de descloure's, estar més o menys oberta.
La porta bada un pam.
-
2
Presentar una fenedura o clivella. Les sabates et baden.
-
3
tr. Obrir al llarg, produir una fenedura (en alguna cosa). Li vaig badar el
cap d'una garrotada.
-
4
badar la boca [o badar els ulls]
Descloure els llavis, les parpelles. Va badar uns ulls com unes taronges.
-
5
fig. no badar boca No dir res, romandre callat.
-
6
pron. Se li ha badat la ferida. badar-se una poncella
Descloure's.
-
7
tr. Guaitar.
-
8
intr. Abstreure's, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l'aparador hi havia
tot de gent badant.
-
9
Tenir l'atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa.
Aquest camí passa arran d'un cingle: no badem. Noi, vaig badar, i tothom ha
cobrat menys jo.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es