-
aigua
-
1
f. Líquid transparent, inodor, insípid, compost d'hidrogen i oxigen, de fórmula
H{2}{6}2O, que fon a 0°C i bull a 100°C, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix
la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. L'aigua de la pluja.
El riu porta molta d'aigua. L'aigua del mar és salada i amargant.
Un raig d'aigua. Un doll d'aigua. Un got d'aigua. aigua meteòrica
Aigua de la precipitació atmosfèrica.
-
2
La pluja, un corrent d'aigua, la mar, etc., mateixos. Avui em sembla que tindrem aigua.
Aigües continentals, salobres, dolces. Tirar-se a l'aigua.
Sortir de l'aigua. donar l'aigua per amor de Déu Fer una gran xafegada.
-
3
fig. ésser home a l'aigua Estar perdut, sense esperances de salvació.
estar amb l'aigua fins al coll Trobar-se en un gran destret, estar a punt
de sucumbir a dificultats econòmiques. negar-se en poca aigua
[o ofegar-se en poca aigua] Descoratjar-se, acovardir-se,
a la menor dificultat, veure dificultats invencibles on no n'hi ha. portar l'aigua
al seu molí [o fer anar l'aigua al seu molí]
Procurar que les coses s'esdevinguin en profit propi.
-
4
Anar aigua amunt. Una peça de terra que està aigua baixant, situada més avall
en un pendent. caminar aigua a coll Caminar amb l'aigua arribant fins al
coll.
-
5
fig. anar aigua avall Anar malament.
-
6
aigües d'una nau Aigües que guarden darrere la nau la traça de la seva
marxa.
-
7
aigua de peu Aigua destinada al regadiu derivada d'un corrent d'aigua mitjançant
canals o sèquies, no elevada.
-
8
línia d'aigua Línia de surada.
-
9
via d'aigua Escletxa feta en el buc d'una nau per on entra l'aigua.
-
10
fer aigües una nau Entrar-hi l'aigua.
-
11
fig. fer aigües Algú, flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en
una empresa, una creença, una opinió, etc.
-
12
nedar entre dues aigües Captenir-se amb duplicitat.
-
13
aigües històriques Espais marítims que tradicionalment es considera que
formen part d'un estat determinat. aigües interiors Espais marítims situats
entre les concavitats de la costa que són considerades dins d'una mateixa línia de costa.
aigües internacionals Espais marítims que no estan sotmesos a la sobirania
de cap estat. aigües jurisdiccionals Espais marítims sotmesos a la sobirania
d'un estat. aigües territorials Aigües jurisdiccionals.
-
14
L'aigua quant a la seva procedència, les seves propietats i les substàncies estranyes
que porta en suspensió, en dissolució, en infusió. Aigua pura. Aigua destil·lada.
Aigua esterilitzada. Aigua desionitzada. Aigua clara.
Aigua tèrbola.
-
15
Aigua de pluja, de pou, de riu. Aigua de mar.
-
16
Aigua amb sucre. Aigua d'ordi, d'arròs, de borratges. Aigua de castanyes.
aigua tònica Beguda feta a base d'aigua gasada o mineral amb essències de
fruits cítrics i petites quantitats de quinina o naringina.
-
17
Aigua mineral. Aigua de Caldes, de Vilajuïga, de Rubinat.
Anar a prendre les aigües a Caldes. Aigua pudosa o sulfhídrica, carbònica, de
ferro. Aigua acidulada.
-
18
Aigua de la reina d'Hongria. Aigua d'hamamelis. aigua d'olor
Solució alcohòlica d'essències que s'empra en perfumeria. aigua de Colònia
o simpl. colònia Aigua d'olor amb essències de cítrics. aigua de roses
Infusió feta amb aigua destil·lada, carbonat de calci i essència de roses, que
s'usa per a tonificar la pell seca.
-
19
Aigua beneita. Aigua lustral.
-
20
aigua d'hidratació Aigua continguda en un hidrat, que pot ser aigua de
constitució o bé ocupar espais buits en la xarxa cristal·lina, en proporció variable.
aigua d'imbibició Aigua present en certs hidrats, en proporció variable,
que no contribueix a l'establiment del reticle cristal·lí i que, per tant, pot ésser expel·lida
reversiblement dels cristalls sense alterar-los macroscòpicament ni modificar llur estructura.
aigua d'inserció Aigua d'imbibició. aigua de constitució
Aigua que es troba combinada en un cristall en proporció fixa, unida químicament per enllaç
de coordinació al catió metàl·lic central, o bé unida per enllaç d'hidrogen a l'anió,
i que en escalfar el cristall es desprèn amb més dificultat que l'aigua de cristal·lització.
aigua de cristal·lització Aigua continguda en proporció fixa en els hidrats
cristal·litzats, que contribueix a l'estabilitat de l'edifici cristal·lí.
aigua freàtica Aigua subterrània que forma un mantell lliure.
aigua gravitatòria Aigua del sòl i del subsòl que s'escorre pel seu pes
i que no és retinguda per les forces de capil·laritat.
-
21
aigua blana Aigua dolça que conté en solució quantitats febles o nul·les
d'ions de calci i magnesi o d'altres metalls pesants. aigua dura
Aigua dolça que conté quantitats importants d'ions de calci i magnesi o d'altres metalls
pesants, els quals precipiten el sabó de les seves solucions i li impedeixen la formació
d'escuma, i també produeixen incrustacions calcàries als recipients on és bullida persistentment.
aigua potable Aigua apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments
perquè té un grau de puresa química i microbiològica suficient.
-
22
aigües fecals Aigües residuals procedents del poblament humà.
aigües negres Aigües fecals. aigües residuals
Aigües que contenen residus diversos procedents de la indústria o dels nuclis de poblament
humà.
-
23
aigua de calç Solució saturada d'hidròxid de calci, emprada en química
analítica i en farmàcia. aigua de clor Solució saturada de clor en aigua,
que conté àcid hipoclorós format per hidròlisi i que és emprada com a oxidant.
aigua oxigenada Líquid inestable, peròxid d'hidrogen de fórmula H
{2}{6}2O{2}{6}2, que tendeix a descompondre's en aigua i oxigen, utilitzat sempre en solució
aquosa com a oxidant, descolorant i antisèptic. aigua pesant
Qualsevol de les varietats isotòpiques de l'aigua, amb hidrogen de nombre de massa superior
a 1 o amb oxigen de nombre de massa superior a 16. aigua règia
Mescla d'àcid nítric i àcid clorhídric concentrats, en la proporció 1 a 3, fortament oxidant
en calent, capaç de dissoldre els metalls nobles com l'or, el platí i l'iridi.
-
24
Qualsevol líquid orgànic (secreció, efusió, humor, etc.) semblant a l'aigua, com ara
la saliva, la suor o l'orina. Estava tan suat que l'aigua li corria cara avall.
Butllofes plenes d'aigua. fig. fer venir l'aigua a la boca
Fer venir un gran desig d'alguna cosa.
-
25
pl. Líquid amniòtic que envolta el fetus. falses aigües
Líquid serós expel·lit durant el prenyat.
-
26
Suc de les fruites. Aquests préssecs tenen molta d'aigua.
-
27
pl. Llustre d'una pedra preciosa, esp. el diamant.
-
28
Reflexos que tenen algunes teles, pedres, fustes, plomes, etc.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: lluis punt deyzaguirre arrova upf punt edu