L'estructura silálàbica del català central



Abercombie, D.: Elements of general phonetics, Edimburgh, 1967.

Al-Ani Salman, H. & Darlene R. May: The phonological structure of the syllable in arabic, "American Journal of Arabic Studies", I, 1973.

Alcina Franch, Juan & José Manuel Blecua: Gramática española, Barcelona, 1975.

Alsina i Tarallas, Ramon: Tots els verbs catalans conjugats, Barcelona, 1980.

Anderson, J. M.: Syllabic or non-syllabic phonology?, "Journal of Linguistics", 5, 1966, 136-142.

Anderson, J. M.: Syllable structure and gemination in Old English, "Edinburg Working Papers in Linguistics", 3, 1973, 100-105.

Anderson, J. M. & C. Jones: Three theses Concerning Phonological Representations, "Journal of Linguistics", 10, 1974, 1-26.

Archangeli, Diana: CV-skeleton or X-skeleton: the Turkish evidence, "Studies in the linguistic sciences", 15-1, 1985, 1-10.

Arnold, G. F.: A phonological approach to vowel, consonant and syllable in modern French, "Lingua", 5, 1956, 253-287.

Bach, E. & R. T. Harms: Universals in Linguistic Theory, New York, 1968.

Badia i Margarit, A. M.: Gramàtica histórica catalana, Barcelona, 1951, versió catalana, Gramàtica històrica catalana, València, 1981.

Bailey, C. J.: Dialectal Differences in the syllabification of Non-Nasal Sonorant in American English, "General Linguistics", 8-2, 1968, 79-91.

Bailey, C. J.: Syllabic boundaries, "University of Hawaii Working papers in linguistics", 1-9, 1969, 205-208.

Bailey, C. J.: Gradience in English Syllabization an a Revised Concept of Unmarked Syllabization, Indiana, 1978.

Barker, James, L.: Syllable and word division in French and English, "Modern Philology", 19, 1922, 321-336.

Bell, A. E.: Syllabic Consonants, "Stanford Working Papers in Language Universals", 4, 1970.

Bell, A. E.: Some patterns of occurrence and formation of syllabic structures, "Stanford Working Papers on Language Universals", 6, 1971, 23-171.

Bell, A. E.: If speakers can't count syllables, what can they do?, Bloomington, 1975.

Bell, A. & Hooper, J. B.: Issues and evidence in syllabic phonology, dins de: Bell, A. & Hooper,J. B. (eds), Syllables and segments, Amsterdam, 1978.

Bolinger, Dwight: Accent is predictable--if you're a Mind Reader, "Language", 48, 1972, 633-645.

Bondarko, L. V.: The syllable structure of speech and distinctive features of phoneme, "Phonetica", 20, 1969, 1-40.

Brame, M. K.: The Cycle in Phonology: Stress in Palestinian, Maltese, and Spanish, "Linguistic Inquiry", 5-1, 1974, 39-60.

Bresnan, Joan W: Sentence stress and syntactic transformations, "Language", 47-1, 1971.

Brosnahan, L.F. & B. Malmberg: Introduction to phonetics, Cambridge, 1970.

Brown, Guillian: Syllables and redundancy rules in generative phonology, "Journal of Linguistics", 6, 1970, 1-18.

Cabré, Ma. T. & G. Rigau: Lexicologia i semàntica, Barcelona, 1985.

Catford, J.C.: Fundamental problems in phonetics, Edinburgh, 1977.

Chambers, J.K. & P. Trudgill: Dialectology, Cambridge, 1980

Chomsky, N.: Aspects of the theory of syntax, Cambridge, 1965; traducció espanyola: Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, 1970.

Clements, George N. & Samuel Jay Keyser: CV Phonology, A Generative Theory of the Syllable, Cambridge, 1983.

Copieag, D: Une tendance 'romane' à la syllabe ouverte?, "Cahiers de la linguistique theorique et appliquée", VII, 1970, 1-6.

Crystal, D.: A first dictionary of linguistics and phonetics, London, 1980.

Darden, B. J.: A note on Sommer's Claim that there exist languages without CV syllables, "International Journal of American Linguistics", 37, 1971, 126-28.

Davidsen-Nielsen, N., Syllabification in English Words with Medial sp, st, sk, "Journal of Phonetics", 2-1, 1974, 15-45.

Davis, S.: On the internal organitation of syllable constituents, "Coyote Working Papers in Linguistic", 3, 1982, 3-22.

Dison, R. M. W.: Olgolo syllable structure and what they are doing about it, "Linguistic lnquire", 1, 1970, 273-276.

Durand, Marguerite: La Syllabe, ses définitions, sa nature, "Orbis", III, 1954, 527-533.

Fabra, Pompeu: Gramàtica catalana, Barcelona, 1956 (setena edició, 1977).

Fabra, Pompeu: Converses filològiques, ed. a cura de J. Rafel i Fontanals, Barcelona, 1983 (primer volum) i 1984 (segon volum).

Francis, W.N.: Dialectology, an introduction, New York, 1983

Fry, D. B.: The function of the syllable, "Zeitschrift für Phonetik", 2-4, 1964, 215-221.

Fujimura, O. (ed.): Syllable as Unit of Speech Recognition, IEEE Transactions on Acoustics, Speech, and Signal Processing, Vol. ASSP-23, 1, 1975.

Fuster, J.: Maneres de parlar, dins de "L'altra cara de la llengua", a cura de X. Pericay, Barcelona, 1987.

Goldsmith, J. A: Autosegmental Phonology, New York, 1979.

Grunwell, Pamela: Clinical Phonology. London, 1982.

Hála, B.: La sílaba, su naturaleza, su origen y sus transformaciones, Madrid, 1966.

Halle, M. & J. R. Vergnaud: Three dimensional phonology, "Journal of Linguistic Reserch", 1, 1980, 83-105.

Harris, James W.: Fonologia generativa del español, Barcelona, 1975.

Harris, James. W.: Syllable Structure and Stress in Spanish. A nonlinear analysis, Cambridge, 1983.

Hartmann, R. R. K. & F. C. Stork: Dictionary of language and linguistics, London, 1972.

Hayes, Bruce: A metrical theory of stress rules, Bloomington, 1981.

Hayes, Bruce: Inalterability in CV phonology, "Language" 62-2, 1986, 321- 351.

Hoard, James E.: Aspiration, Tenseness, and syllabification in English, "Language", 47, 1971, 133-140.

Holmgrem, Karin, Björn Lindblom & Bertil Lyberg: Durational patterns of swedish phonology: Do they reflect short-term motor memory processes?, Bloomington, 1981.

Hooper J. B.: The Archi-segment in Natural Generative Phonology, "Language", 51, 1975, 536-560.

Hooper, J. B.: The syllable in phonological theory, "Language", 48, 1972, 528-540.

Hulst, H. G. van der: Syllable structure and stress in Dutch, Dordrecht, 1984.

Janson, Tore: Cross-linguistic trends in the frequency of CV sequences, "Phonology Yearbook", 3, 179-195.

Jones, Charles: Segment gemination and syllable shape: a dependency approach, "Folia Linguistica Historica", I/2, 1980, 251-275.

Ka, Omar: Syllable structure and suffixation in Wolof, "Studies in the linguistic sciencies", 15-1, 1985, 61-90.

Kahn, D.: Syllable-Based Generalizations in English Phonology, Bloomington, 1978.

Kholer, K. J.: Vowel, consonant and syllable re-examinated, "Proceedings of the sixth international congress of phonemic sciences", Philadelphia, 1970, 499-501.

Ladefoged, P.: A course in phonetics, New York, 1975.

Lass, Roger: Quantity, resolution, and syllable geometry, Folia linguistica historica, IV/2, 1983, 151-180.

Labov, W.: Sociolinguistic patterns, 1972, traducció espanyola: Modelos sociolingüísticos, Madrid, 1983.

Levin, J.: Dependent levels of representation: the skeletal tier and syllabic projections, "Glow Newsletter", 10, 1983, 52-54.

Liberman, M. & A. Prince, On Stress and Linguistics Rhythm, "Linguistic Inquiry", 8.2, 1977, 249-336.

Lindblom, B.: Temporal organization of syllable production, Stockholm, 1968.

Lleó, Conxita: Problems of catalan phonology, Seattle, 1970.

Malmberg, B.: Phonetics, New York, 1963.

Malmberg, B.: Stability and instability of syllabic structures, "Proceedings of the Fith international congress of fonetic sciences", Basel, 1965, 403-408.

Malsch, D. L. & Fulcher, R.: Tensing and syllabification in Middle English, "Language", 51, 1975, 303-314.

Marlett, Stephen A. & Joseph Paul Stemberger, Empty consonants in seri, "Linguistic Inquiry", 14, 1983, 617-639.

Martinet, André: Économie des changements phonetiques, 1964, traducció espanyola: Economía de los cambios fonéticos, Madrid, 1974.

Mascaró, Joan: La fonologia catalana i el cicle fonològic, Bellaterra, 1983.

Mascaró, Joan: Aramon - Aramònic: una regla fonològica catalana no descoberta fins ara, "Miscel·lània Aramon", IV, Barcelona, 1984, 123-129

Mascaró, Joan: Morfologia, Barcelona, 1986.

Mccarthy, J.: On stress and syllabification, "Linguistic Inquiry", 10, 1979, 443-466.

Meier, G. F.: Silbenkern und Sonorität, "Zeitschrift für Phonetik", 17, 1964, 369-378.

Murray Robert W. & Theo Vennemann: Sound change and syllable structure in germanic phonology, "Language", 59-3, 1983, 514-528.

Newman, Paul: Syllable weight as a phonological variable, "Studies in african linguistics", 3, 1972, 301-323.

O'Connor, J. D. & J. L. M. Trim: Vowel, consonant and syllable: a phonological definition, "Word", 9, 1953, 103-122.

Payrató, Lluís: Català col·loquial: aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, València, 1988.

Pike, Kenneth L. & Eunice Pike: Immediate constituents of Mazeteco syllables, "International Journal of American Linguistics", 13, 1947, 78-91.

Quilis, Antonio: Fonética acústica de la lengua española, Madrid, 1981.

Reimold, Peter: De Saussure and perceptual theory of the syllable, "Wienner Linguistischer Gazette", 7, 1974, 3-20.

Rischel, Jorgen: Acoustic features of syllabicity in Danish, "Proceedings of the Sixth international congress of phonetic sciencies", Philadelphia, 1970, 767-769.

Rischel, Jorgen: Stress, Juncture, and syllabification in phonemic description, dins de: Christine Mohrmann, F. Norman, & Alf Sommerfelt (eds.): "Trends in modern linguistics", Utrech, 1963, 85-93.

Safir, K. (ed.): Papers on syllable structure, metrical structure and harmony processes, "MIT Working Papers in Linguistics", 1, 1979.

Scalise, Sergio: Generative Morphology, Dordrecht, 1984; traducció espanyola: Morfologia generativa, Madrid, 1987.

Scholes, R. J.: Syllable segmentation and identification in American English, "Linguistics", 36, 1968, 55-77.

Sharp, A. E.: Syllable-Division, duremes, and juncture in English, "Proceedings of the Fifth international congress of phonetic sciences", Basel, 1965, 521-524.

Sommer, B. A.: An Australian language without CV syllables, "International Journal of American Linguistics", 36, 1970, 57-58.

Sommerfelt, A.: Can syllable divisions have phonological importance?, "Proceedings of the second international Congress of Phonetic Sciences", 1936, 30-33.

Tiersma, Peter: The lexicon in phonological theory, Bloomington, 1980.

Trommelen, M.: The syllable in Dutch: with special reference to diminutive formation, Dordrecht, 1983.

Vallverdú, F.: Elocució i ortologia catalanes, Barcelona, 1986.

Vennemann, T.: On the theory of syllabic phonology, "Linguistiche Berichte", 18, 1972, 1-18.

Veny, Joan: Els parlars catalans, Palma de Mallorca, 1982.

Veny, Joan: Introducció a la dialectologia catalana, Barcelona, 1986.

Wheeler, Max W.: Els fonemes catalans: alguns problemes, "Els marges", 9, 1977, 7-22.

Wheeler, Max W.: Phonology of Catalan, Oxford, 1979.

Wheeler, Max W. (1987): L'estructura fonològica de la síl·laba i del mot català, "Miscel·lània Badia", 6, Barcelona, 1987, 79-108.

Xuriguera, Joan B.: Els verbs catalans conjugats, Barcelona, 1972, 19797.

Diccionaris utilitzats.

Alcover, Antoni Ma. & Francesc de B. Moll: Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, deu volums, 1930-1962 (segona edició, 1978-1977).

Biblograf: Diccionario ilustrado latino-español español·latino, Barcelona, 1968.

Bruguera i Talleda, Jordi: Diccionari ortogràfic i de pronúncia, Barcelona, 1990.

Corominas, Joan: Breve diccionario etimológico de la lengua castellana, Madrid, 1961, 19763.

Coromines, Joan: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, vuit volums, 1980-1988.

Diccionari de la llengua catalana, Enciclopedia Catalana S.A., Barcelona, 1982, 19832.

Elies i Busqueta, Pere: Canigó: diccionari català-castellà castellà-català, Barcelona, 1987.

Fabra, Pompeu: Diccionari general de la llengua catalana, Barcelona, 1932, 198012.

Longman Dictionary of contemporary english, London, 1978.

Rafel i Fontanals, Joaquim: transcripció fonètica del Diccionari essencial castellà-català català-castellà, Diàfora, Barcelona, 1982

Robert, Paul: Le petit Robert: dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française, Le Robert, Paris, 1986

The New Encyclopaedia Britannica, Chicago, 1987.

VOX: Diccionari manual castellà-català català-castellà, Barcelona, 1987.

Wahrig, Gerhard: Deutsches Wörterbuch, Bertelsmann Lexikon-Verlag, Gütersloh, 1977

Bibliografia informàtica.

Acerson, Karen L.: WordPerfect 5.1, Osborne / McGraw-Hill, Berkeley, 1990.

Alderman, Eric & Lawrence J. Magid: Advanced WordPerfect, series 5 edition, Osborne / McGraw-Hill, Berkeley, 1988.

Altsys Co.: FONTastic plus: bitmap font editor for the Macintosh, Altsys Co., Plano Alto.

Apple: Inside Macintosh, Addison-Wesley Publishing Co., Reading, 1988.

Borland International, Inc.: Turbo Pascal Macintosh, Borland, Scotts Valley, 1986.

Borland International, Inc.: Turbo Pascal Tutor Macintosh, Borland, Scotts Valley, 1987.

EPSON: Manual de programación para impresoras matriciales EPSON, Epson, Barcelona, 1988.

Hogan, Thom: Sistema operativo CP/M, Osborne / McGraw-Hill, Madrid, 1982.

Jamsa, Kris & Steven Nameroff: Turbo Pascal: biblioteca de programas, Osborne / McGraw-Hill, Madrid, 1986.

Liskin, Miriam: Advanced dBase III Plus, Osborne / McGraw-Hill, Berkeley, 1987.

Mincberg, Mella: WordPerfect: secrets, solutions, shortcuts, Osborne / McGraw-Hill, Berkeley, 1987.

Philippot, P.: Turbo Pascal para Ibm-Pc y compatibles, Gustavo Gili, Barcelona, 1987.

Poole, Lon & Martin McNiff & Steven Cook: Apple II, guia del usuario, Osborne / McGraw-Hill, Madrid, 1983.

Schulze, Hans Herbert: Rororo Lexikon zur Datenverarbeitung, Rowohlt Taschenbuch Verlag, Hamburg, 1981.

Wolters, Martin F. (Her.): Der Schlüssel zur Computer-Software, Rowohlt Taschenbuch Verlag, Hamburg, 1983.

WordPerfect Co.: WordPerfect for the Macintosh, WordPerfect Co., Orem, 1990.

Apèndix sobre formes verbals no incloses.

Entre els verbs, ens hem trobat amb dues menes de dualitats, les que afecten una forma o totes les formes de només un temps i les que afecten tot un paradigma. Aquestes darreres s'han resolt introduint els/l'infinitiu/s dos cops, amb els codis de flexió corresponents, com lluir que pot ser incoatiu o no, o com néixer/nàixer; això ha passat amb els verbs de la llista següent i llurs compostos, amb els quals no solament no hem renunciat a cap forma, sinó que a més en tenim de repetides (com "nascut" de néixer i "nascut" de nàixer):

cabre/caber, caldre/caler, doldre/doler, donar/dar, ésser/ser/esser, jeure/jaure, mentir(inc./no inc.), néixer/nàixer, treure/traure, valer/valdre.

Els casos en què realment hem entrat només una d'entre dues formes són els de la relació següent i llurs compostos (en total, poc més d'un centenar de mots):

El verb haver ha estat entrat dues vegades: com a auxiliar sota haver sense imperatiu i com a no auxiliar sota heure. Com a auxiliar, s'han deixat d'entrar les variants següents: haig, hem, heu, haguera (i la resta del condicional alternatiu), haguem, hagueu.

El verb oir només ha estat entrat com a incoatiu; si haguéssim provat d'introduir- lo com a no incoatiu hauríem tingut un problema de manca d'informació, ja que ni Xuriguera ni Alsina, en els seus respectius manuals de flexió verbal, no en contemplen tot el paradigma.

Cal dir, finalment, que alguns participis arcaics substituïts actualment per formes analògiques ( com "nat" o "tort") han estat entrats com a adjectius.

Apèndix sobre prefixos no automatitzats.

Els prefixos de la llista següent no han estat incorporats al programa de partició sil·làbica; no caldria gaire, però, per fer-ho: destriar tots els pseudo-prefixats, és a dir, mots que comencen amb les mateixes lletres sense correspondre a ocurrències del prefix. Un cop marcats aquests casos com a excepcions a la rutina de fronteres, detectaríem els prefixos cercant-los d'acord amb l'ordre en què els presentem:

-ordenats per la primera lletra; -subordenats pel nombre de caràcters; -subordenats segons el valor ASCII de les lletres que els representen.

Apèndix sobre formes repetides.

Algunes de les preguntes que es poden formular sobre el corpus fan referència al pes que hi tenen les formes repetides, la justificació d'aquestes repeticions i la influència que poden tenir en els resultats.

Podem subdividir les repeticions en els següents tipus:

-són dues variants del mateix mot, com "menjava", que pot ser primera o tercera persona de l'imperfet d'indicatiu.

-són dues versions del mateix mot, que tenen categories gramaticals diferents;

-són dues versions del mateix mot, que tenen paradigmes diferents;

El grup més nombrós de repeticions és constituït per les formes coincidents dins del paradigma d'un verb, però corresponents a persones gramaticals o a temps diferents:

primera i tercera persones de l'imperfet;

primera i tercera persones del condicional;

primera i tercera persones del present de subjuntiu i tercera de l'imperatiu;

primera i tercera persones de l'imperfet de subjuntiu;

tercera persona del present d'indicatiu i segona de l'imperatiu;

quarta persona dels presents d'indicatiu i de subjuntiu i de l'imperatiu;

cinquena persona dels presents d'indicatiu i de subjuntiu i de l'imperatiu;

sisena persona del present de subjuntiu i de l'imperatiu.

Totes aquestes repeticions (que es produeixien en tots els verbs, excepte algun irregular), superen els, aproximadament, vuitanta-vuit mil mots sobre sis-cents mil. Són, però, repeticions necessàries si volem estar en disposició d'obtenir dades específiques d'un temps verbal o d'una persona en particular.

Els casos que resten són repeticions parcials. Per exemples, menjar substantiu vs. verb coincideixen en una de les cinquanta-cinc formes que acumulen. D'entre aquestes repeticions, les més qüestionables són aquelles en què el mot repetit és exactament el mateix, com acompanyant, que pot tenir (amb sentits diferents) els femenins "acompanyant" i "acompanyanta", o motor, que indubtablement significa el mateix tant si el seu femení és "motora" com si és "motriu". Hi ha tres motius pels quals hem inclòs aquestes formes duplicades:

-la frontera entre els casos en què la forma repetida significa exactament el mateix i els altres casos és molt difusa i difícil de concretar;

-el conjunt d'aquests casos (els clars i els foscos) té molt poc pes, com es veu a la llista que hi ha a continuació (menys de sis-cents, comparats amb els casos verbals);

-el disseny de base de dades que havíem adoptat prèviament no ens permet obtenir dues flexions a partir d'un sol primitiu.

Vegeu la llista que segueix, en què presentem tots els mots de la nostra base de dades que tenen més d'un model de flexió; només hi surten primitius (hi manquen casos com "esquerra" relacionat amb "esquerre" i amb "esquer": són escassíssims). Si un mot hi apareix més d'un cop, significa que segueix més de dos models derivatius. Les lletres que precedeixen el mot signifiquen la categoria gramatical de les dues variants que tenim; una "V" correspon a verb; una "F", a substantiu femení; una "M", a substantiu masculí; una "N", a adjectiu o substantiu masculí i femení; i una "I", a mot invariable.