L'estructura sil·làbica del català central


- Inserció de frontera sil·làbica.

- Les regles.

Intentarem, a continuació, demostrar que les hipòtesis que hem proposat fins ara tenen com a compensació la possibilitat de formular la inserció de frontera sil·làbica d'una manera senzilla i enraonada.

Doncs, estem assumint una descripció del català que inclogui un lexicó sense fronteres sil·làbiques (almenys sistemàticament), les quals seran inserides per regla.

Les regles que proposarem a continuació es basen en el tret sil·làbic graduat. De fet és una variant del tret sonor graduat tal com el proposa Harry van der Hulst:

Usarem un tret graduat que expressi la proximitat al nucli d'un segment i que tindrà tres graus:

  • 2 per als de màxima sil·labicitat: les vocals;
  • 1 per als de sil·labicitat intermèdia: j, w, l, r;
  • 0 per a la resta.

  • Aquest tret no cal que formi part de l'especificació al lexicó, sinó que pot ser introduït per regla:

    Quan tenim tots els segments subjacents marcats com a X sil·làbics, podem aplicar les regles següents.

    Primera regla: entre dos segments consecutius amb el mateix grau de sil·labicitat se situa una frontera sil·làbica.

    Segona regla: entre dos segments coronals consecutius s'insereix frontera sil·làbica si el primer d'aquests elements no és una oclusiva. Aquesta regla pressuposa que tractem els casos de "tl" com a [ll] entren en aquest grup: atlas, atlant, atlantrop, atleta, biatló, decatló, pentatló, atlàntic, subatlàntic, transatlàntic, betlem, gotlandià, cutlerià, quòdlibet, genetlíac. .

    La nostra intenció és que la regla cobreixi els casos [nl], [nr], [sl], [sr], de manera que l'especificació anterior té el problema d'incloure també les fricatives palatals, d'acord amb la matriu de trets de Wheeler; les altres palatals no hi són marcades com a [+coronal], i, doncs, no hi tenim problema. Podem optar per dues solucions: podem canviar aquest tret (marcant [S] i [Z] com a [- coronal]) o podem deixar que entrin a la regla: cap de totes dues coses no hauria de ser conflictiva; si les fricatives palatals no estan marcades com a [+ coronal], igualment poden ser agrupades amb les alveolars amb el tret [- anterior].

    Més endavant plantejarem que aquesta segona regla, en la seva totalitat, podria ser eliminada.

    Tercera regla: quan tres segments consecutius compleixen la condició que el segon és més baix en sil·labicitat que els altres dos, s'insereix una frontera entre el primer i el segon.

    Hem comprovat que aquesta formulació funciona amb les més de sis-centes mil paraules de la base de dades amb les restriccions que presentarem a continuació.

    - Els problemes de la regla número dos.

    El primer problema que presenta és que deixa sense resoldre els casos de [m]+[l,R]. Ara bé, aquests casos poden ser negligits sense problema: de [ml] només tenim els estrangerismes "cromlec" i "kremlin" i els casos de [mR] són anecdòtics, car es tracta de la família "somriure", "somrís", "somrient" i derivats: es podrien tractar com a excepcions o es podria ampliar la regla, menys per a la variant [sun'Riwra], en el qual cas la regla ho resoldrà correctament.

    A més, la regla número dos podria ser eliminada si tenim en compte que són molt pocs els radicals que la requereixen:

    enric, eslinga, eslora, gusla, inri, islam, conr(e)ar, legislar, honrar, hartley, basraloc, bobsleigh, eslip, eslogan, finlandès, grenlandès, groenlandès, islandès, israelià, osmanlí, premíslida, eslau, eslovac, seslerià, súslic, tenrec, wesleyà.

    L'alternativa a la regla número dos d'inserció de frontera sil·làbica fóra que aquests pocs radicals tinguessin la frontera al lexicó, la qual cosa, a més, impediria que la tercera regla actués impròpiament en aquests casos. Aquesta solució fóra, certament, la més econòmica.

    - Les síl·labes consonàntiques.

    En les proves que hem fet per verificar la IFS amb les paraules de la base de dades hi ha hagut un conjunt de casos en què la regla ha deixat una consonant com a únic membre de la síl·laba.

    Això ha passat especialment a final de mot, on no representa cap problema si la consonant s'emmudeix o s'ha de sil·labificar amb el mot següent. Vegem tots els casos esmentats:

    - Altres casos de síl·labes consonàntiques.

    casos aparents: aquests, bournonita, laboulbenial, paul·línia, hosts, posts, forests; i els següents que tindran [o] àtona com a part del plural: fasts, giradiscs, aminoplasts de fet, aquesta paraula ha aparegut aquí perquè al diccionari consta, erròniament, com a femení. , tocadiscs

    casos en què posarem vocal buida:

    - singulars: gaur, gas-oil, fuel-oil, cuir, irredempt, cresp, inexhaust, context, manx, monorail, paranimf, ponx, vair, odontoramf, pretext, videotext, romanx, exempt, mixt, triomf, gesp, rail, text, autorail

    casos hipercomplexos: o bé tenen més d'una consonant aïllada o bé no és una [s] interior, com: christmas, picuntxe, àngstrom, handbol, bastnesita, ectlipsi, vlàdic, vraconià, solontxac, txuktxi, westfalià, zemstvo, sandvitx, gàngster, röntgen (i derivats), tungstè (i derivats), feldspat (i derivats), istme (i derivats), castlà (i derivats), rendzina (i derivats), plàncton (i derivats), darlingtònies, babingtonita. Els casos documentats (vegeu 5.7) coincideixen en la simplificació, però els diversos autors no coincideixen ni en tots els casos ni en el grau de simplificació. Pel que fa a la IFS, alguns d'aquests casos no han de ser tinguts en compte i, en els altres, el fet que tinguem una consonant aïllada no ens crea cap problema: tota consonant aillada que no sigui [s] caurà (havent provocat o no efectes: depèn de si ens pronunciem per ['gAnstaR]R o per ['gANstaR]B).

    En resum, tots aquests casos en què la IFS deixa una consonant aïllada corresponen a una de les possibilitats següents (si no són mots exòtics que cal negligir):