L'estructura sil·làbica del català central

Agraïments.

En primer lloc, cal dir que he rebut suport constant dels companys del Departament de Llengua Catalana, actualment anomenat Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana, tant individualment com amb decisions col·lectives sobre horaris, càrrega docent, etc. que han afavorit tots els membres del Departament que havien de realitzar el doctorat; aquest ajut ha estat especialment intens, com ho és la meva gratitud, en el cas dels professors Joan Solà, Maria Teresa Cabré i Joaquim Rafel.

Abans de decidir-me pel tema sobre el qual he desenvolupat la tesi, vaig fer una sèrie de consultes (a l'Institut de Cibernètica de la Universitat Politècnica de Catalunya i del CSIC; al professor Recasens, actualment a la Universitat Autònoma de Barcelona; als serveis tècnics de Hewlett-Packard i al servei d'anàlisi espectral d'ENASA) que em varen servir per decidir-me entre algunes alternatives que se'm presentaven.

En el capítol informàtic he rebut consell, ajut i solucions de Jordi Castells, anteriorment al Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya i ara al Programa d'informàtica Educativa (PIE) de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; de Guillem Carreras, anteriorment a l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Politècnica de Catalunya i ara al PIE; i de Francesc Rosés, del Centre d'Informàtica de la Universitat de Barcelona. D'entre els professionals de la informàtica amb qui he hagut de tractar, en Jordi Domènec, de Pont i Reyes, i en Jaume Dalmases, de MADE.S.A., han posat un interès personal impagable a resoldre'm els problemes d'impressores, discos durs, interfícies RS232 i altres dracs i monstres que han aparegut en el meu llarg viatge.

La Rosa Hueso i l'Antoni Jaume Farriol, que han fet moltes de les feines mecàniques relacionades amb la compilació de la base de dades, compten amb la meva gratitud.

Finalment, haig d'agrair l'encoratjament que he rebut dels meus nombrosos familiars i amics, en especial dels meus pares; del meu fill Oriol, que m'ha ajudat a mantenir-me despert; de la Laia, que ha fet d'espasa de Damocles; i de la Rosa, que porta tants anys menjant resignadament "sopa de síl·labes"...


Introducció.

Objectiu.

Aquest treball té per objectiu una descripció detallada de la síl·laba catalana, amb atenció particular al dialecte central. Aquest objectiu global s'ha materialitzat a través de la creació d'una base de dades de síl·labes, en què cada ocurrència de cada síl·laba es pot relacionar amb les següents informacions: Per possibilitar l'objectiu anterior, ha calgut formalitzar computacionalment la flexió, tant verbal com nominal, per al català central.

També ha calgut realitzar la formalització d'un algorisme de transcripció automatitzada que permeti obtenir les síl·labes transcrites a partir de la forma ortogràfica dels mots.

Un cop creada la base de dades, ens hem proposat extreure'n informació sobre tipus de síl·labes, tipificació de les posicions dins de la síl·laba, rendiment de cada so a cada posició, etc.

Convencions

. Quan presentarem transcripcions fonètiques, si volem deixar constància de la font de procedència de la informació, usarem un superíndex:

- ['sEnsa]RA vs. ['sensa]EV

les lletres del superíndex es referiran als següents diccionaris que aporten transcripció fonètica, les dades dels quals són a la bibliografia:

 A DCVB d'Alcover-Moll
 BBruguera: ortogràfic i de pronúncia
 EElies: català-castellà
 RRafel: transcripció del català-castellà de Diàfora
 VVox: català-castellà

Si citem aquests diccionaris dins del text, ho fem usant l'element subratllat.

L'ordre de les transcripcions i de les lletres en els superíndexs no significa res. En tots els casos hem adaptat la transcripció a les nostres possibilitats.

Quan voldrem referir-nos als diversos estils, usarem un subíndex amb la inicial de l'estil (normal, acurat, citatiu, descurat; vegeu 2.7):

[aksi'o]A [ak'sjo]N [akt'lipsi]C [Zanali'tAt]D

Organització del treball

. En el moment d'estructurar els diversos materials que presentem, ens hem trobat amb una subdivisió clara en dues parts: tot el que fa referència a la creació de la base de dades sil·làbica i als valors totals que se n'extreuen és a la primera part, mentre que a la segona elaborem una sèrie d'informacions obtingudes de la base de dades. Entre els materials de la primera part destaca, per les seves dimensions, el que anomenem Diccionari sil·làbic, que publiquem en un segon volum.

La primera part reconstrueix els passos seguits en la creació de la base de dades i els problemes que s'hi han trobat en tres capítols:

La segona part inclou diferents explotacions de les dades obtingudes a la primera: