La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
a) descripció del model de co-radicals finals: model anàleg en tot a l'anterior llevat del fet que la mena de co-radicals d'aquesta llista tenen llur distribució al final dels mots compostos en els quals s'integren, com a darrer co-radical del mot. L'ordre i format de presentació és anàleg al de sufixos ja descrit.
Origen: els orígens d'aquest model són paral·lels a l'anterior. Una part dels co-radicals d'aquest model és una extracció de tots els formants que apareixen al model de sufixos de Farriols (1993) però que són lèxics, és a dir, radicals, i en el nou plantejament, compostos; del tipus graf}i}a, metr}e, etc. Val a dir que, comparat amb l'anterior, la quantitat dels formants recuperats del model de sufixos és molt menor: han quedat molts més sufixos que co-radicals s'han extret, a la inversa que en el cas dels prefixos. Una altra correspon al buidatge de llistes com Cabré (1994), i Ruaix (1987), etc. I evidentment, com per a tots els models, hi ha hagut un mínim enriquiment des de les darreres revisions de rebutjos.
Tipologia dels formants: inclou sufixos gramaticals quan apareixen sistemàticament combinats amb co-radicals d'aquesta mena. També inclou els darrers formants de caire gramatical o fonètic del radical de la primera part del compost, quan això és fruit de la detecció de comportaments constants. No ha semblat oportuna la categorització gramatical en tractar- se de seqüències prou específiques i llargues com perquè puguin esdevenir confusionàries. Solen ser formants molt travats quant a llur forma i distribució (molt més que els inicials, per descomptat, i tant com els sufixos mateixos), i d'una rendibilitat considerable; alguns fugen fins i tot de la consideració estricta de científics, que no cultes, donat que els mots en què s'integren molt sovint ja formen part de l'inventari lèxic més estàndard del català.
Criteris de restricció d'entrada: valen els mateixos que per als co-radicals inicials, amb l'adaptació lògica al context final de mot.
Nivell d'optimització: màxim, tenint en compte que en general la quantitat de radicals cultes que solen aparèixer en aquest context i amb aquestes determinacions és molt menor, i tot i això el model disposa de més de 300 terminacions, la majoria d'una rendibilitat molt alta i d'un grau de conflictivitat (confusió) molt baix a causa de l'especificitat de les terminacions.
b) operacions de recerca i anàlisi del model de co-radicals finals:
1a Transferència de formes amb el model de sufixos: (...)
2a Buidatge de la mostra manual de la lletra A: (...)
3a Buidatge de les llistes de Cabré (1994): (...)
4a Segmentació de les vocals finals i d'altres segmentacions internes: (...)
5a Darreres modificacions de l'anàlisi final de rebutjos: (...)
(...)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)