La Rambla 30-32. 08071 Barcelona . 
           Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es

2.4.2.2.4.1. Co-radicals inicials

a) descripció del model de co-radicals inicials: es tracta d'una llista de radicals inicials de mot que intervenen constantment en compostos de tipus culte. L'ordenació i presentació és anàloga a la dels prefixos.

Origen: una part de les formes prové de la llista de prefixos de Farriols (1993), un cop extrets els de tipus gramatical que funcionen separats, com s'ha dit, al model específic de prefixos; la major part d'aquests co-radicals eren obtinguts del buidatge d'entrades que el DLC descriu com a "formes prefixades d'origen culte (grec-llatí)". Una altra part important correspon al buidatge dels llibres Ruaix (1987), i, sobretot Cabré (1994). Finalment, una altra part menor corresponen al traspàs de formes de les llistes formals de prefixos que no s'admeten com a tals, atesos els criteris acceptats de discriminació entre prefixos i co- radicals.

Tipologia dels formants: inclouen, si cal, prefixos i/o sufixos si es combinen regularment amb el co-radical en qüestió. Inclou totes les formes de les llistes formals de les fonts que no compleixen les restriccions imposades per a ser prefixos gramaticals. La majoria són formes de tipus culte acabades en -o -a, o -i. Majoritàriament formants que no esdevenen mai, en la forma que presenten aquí, mots independents.

Criteris de restricció d'entrada: en principi cap, fora de la constatació que es tracti d'un segment identificable com a co- radical en els termes descrits a la teoria. No s'hi inclouen radicals catalans integrants de mots compostos convencionals, per alta que sigui llur rendibilitat (p.ex. aigu-, el DLC compta més de trenta compostos amb aquest radical.); es tracta sempre de radicals cultes d'origen grec o llatí que solen integrar-se en cultimes i mots tècnics tant simples com compostos.

Nivell d'optimització: l'aportació de formes iniciades per A s'ha enriquit molt del tractament de la lletra A, tot i que els buidatges de llistes bibliogràfiques i els procediments de duplicació formal de formes que descric més avall, han completat enormement la llista fins a obtenir les prop de 4000 seqüències inicials amb co-radical. La segmentació de les vocals finals s'ha fet força automatitzadament, malgrat les revisions manuals dutes a terme formant a formant; l'anàlisi detallada de la segmentació d'aquestes vocals podria generar alguna excepció no detectada. Igualment un repàs més precís de la complexitat interna de totes les formes, podria posar de manifest que algun radical és més complex que no l'ofereixo al model. Tot i això el model es pot considerar força evolucionat tant quantitativament com qualitativa, de les segmentacions.

b) operacions de recerca i anàlisi del model de co-radicals inicials:

1a Transferència de formes amb el model de prefixos: (...)

2a Buidatge de la mostra manual de la lletra A: (...)

3a Buidatge de les llistes de Cabré (1994): (...)

4a Segmentació de les vocals finals i d'altres segmentacions internes: (...)

5a Darreres modificacions de l'anàlisi final de rebutjos: (...)

(...)


Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb Antoni Jaume Farriols (o amb Lluís de Yzaguirre)
Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)