La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
Els models de co-radicals han fet una doble funció. La primera i elemental la de servir de model de segmentació dels mots en la manera ja descrita per a tots els models en general. Tal com l'he definit al primer capítol de teoria, però, el co-radical és aquell radical que necessita d'un altre radical, d'aquí el prefix co-, per a generar mots de tipus cintífico-tècnic, culte, etc., sempre a partir de radicals d'origen llatí o grec, cultismes. En aquest sentit els co-radicals que el partidor detecta durant la segmentació no s'haurien de demarcar si no es detecta també el co- radical complementari en el mateix mot. Com ja es veu de la descripció del funcionament del partidor, l'adaptació pràctica d'aquest principi teòric ha estat força més laxa. L'aplicació sobre cada mot dels models de co-radicals inicials i finals és independent, i per tant la detecció d'un sol d'aquests radicals en un mot n'implica la segmentació, amb indiferència que es detecti i segmenti el complementari. Això respon a dues raons: a) sovint els co-radicals inicials generen mots derivats simples, cultismes i tecnicismes, evidentment: acet}al, bas}if}ic}ar, clad}od}i, etc.; i b) el model de co- radicals finals és més restringit i limita massa les combinacions possibles amb els inicials, és a dir, cal deixar una porta oberta a la combinació dels co-radicals inicials previstos amb d'altres de finals no previstos al model (pràcticament, a la inversa també).{1} A fi de no contradir el principi teòric, i atès que la tipologia d'aquests radicals és ben diferenciada dels convencionals, amb indiferència que esdevinguin efectivament co-radicals, cal avaluar aquesta mena de formants en relació a la seva "potencialitat" compositiva, no a la realitat: el co-radical equ}i+ actua com a tal a equ}i+plúv}i}a, però només ho és potencialment en mots com equ}it}at}iu (eritr+; eritr}o+blast}os}i i eritr}ó, etc.).
La segona funció del model de co-radicals, absolutament empírica i ja esmentada, ha estat esdevenir eina d'extracció de tots els mots del diccionari susceptibles de tenir-ne, de co- radicals, per a generar una mostra d'anàlisi manual. Així doncs, tenint en compte aquesta extracció, és evident que tots els mots amb co-radical detectats pels models{2} han estat tractats manualment, tant si es tractava de la verificació de l'autèntica presència del co-radical (equ}i+son}a}nt), com si era una confusió formal (equip}a}ment, equip}atg}e) que la revisió manual haurà subsanat. Aleshores es podria dir que la funció d'aquests models, en tant que suport a l'algorisme de segmentació, és poc menys que nul·la després d'aquesta operació d'extracció en deixar el corpus lliure de mots susceptibles de ser segmentats per aquests models. No és tant així, però. En primer lloc perquè els mots extrets apareixen alhora segmentats amb la proposta del model, que serveix a l'estudi manual com a proposta de sortida. En segon lloc perquè l'algorisme ha d'estar preparat per a l'anàlisi de mots procedents d'altres corpus diferents al d'aquest diccionari. En tercer lloc perquè el partidor fa igualment la segmentació d'aquests mots per a proposar l'índex de confiança.
La raó de ser d'uns models com aquests té origen teòric, donada l'especificitat d'aquesta mena de radicals, cosa que justifica sobradament el tractament independent, però també pràctic. La complexitat de la lectura i reconeixement automàtic de formants en el centre del mot no és especialment més complexa que en els extrems. Sí que és, però, molt més fàcil de cometre errors per coincidència, donat que el "centre" dels mots, corresponent normalment als radicals, és la part més idiosincràtica, la menys fàcilment reduïble a esquemes i a models. Segons això, la detecció automàtica dels fenòmens de composició és molt difícil. Tenint en compte que bona part dels compostos del diccionari són d'aquesta mena, i que aquests co-radicals són morfològicament molt constants, tant com els afixos, la construcció d'aquests models ajuda a localitzar la major part de la complexitat morfològica interna dels mots compostos: la frontera entre els dos radicals, la sufixació del primer radical i la prefixació del segon, i fins composicions de tres o més radicals o mots. Òbviament, perquè aquest plantejament funcioni perfectament ha estat necessari partir d'elements de localització més regulars, és a dir, fixar la recerca no des del centre dels mots sinó des dels extrems, com els sufixos i prefixos; d'aquí que es presentin combinacions dels co-radicals inicials amb prefixos i dels finals amb sufixos que apareixen directament formats als models.
NOTES
{1} Lògicament el programa col•loca al final del co-radical inicial reconegut el símbol d'afixació (}) si reconeix com a sufixos, al model corresponent la terminació del mot; si no és així, hi col•loca el de composició (+), la qual cosa permet identificar com a segon radical del compost, previst o no al model de co-radicals finals, el segment que hi ha des del símbol de composició i fins al final del mot o el primer afix reconegut. A la inversa, en relació a la detecció de prefixos i l'inici del mot el sistema és el mateix. Com es veu aquest sistema permet localitzar compostos cultes malgrat que algun dels co-radicals integrants del mot no sigui al model corresponent. (retorn)
{2} De fet per una versió no definitiva dels models, tot i que força evolucionada en el moment de fer l'extracció de la mostra. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)