La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
a) descripció del model d'infixos: model d'infixos totalment actualitzat respecte de la llista formal i que exclou per confusionaris els d'una lletra, és a dir, les vocals;{1} que inclou algunes seqüències complexes que es combinen amb diversos sufixos finals, i que exclou infixos rars, normalment no documentats des de la teoria, que es combinen regularment i únicament amb determinats sufixos finals (i que ja són al model de sufixos en forma de seqüència complexa). Les formes apareixen ordenades per longitud, de més llargues i idiosincràtiques a menys, i dins de cada longitud, alfabèticament.
Origen: l'origen de les formes d'aquest model és paral·lel al de sufixos ja que no s'han fet recerques totalment independents. Evidentment una font important és la llista formal corresponent. Una altra també important prové del desmuntatge ja esmentat de seqüències de sufixos post-radicals documentades en les mostres de tractament manual, incloent en aquest model el primer o primers infixos i deixant per al model de sufixos els darrers o darrer.
Tipologia dels formants: la mena de formants d'aquest model són afixos purament gramaticals, infixos concretament, i seqüències constants d'afixos, que puguin aparèixer en posició medial, abans del sufix o sufixos finals, sense perjudici que les mateixes formes tinguin contextos en final absolut de mot, malgrat que pel fet d'aparèixer en aquest model no s'hi buscaran mai, al final.
Criteris de restricció d'entrada: en principi aquest model també es beneficia dels sistemes de verificació d'arrels, i les restriccions d'entrada es limiten a la documentació efectiva dels formants, amb una certa indiferència del grau de confusió que puguin generar. Malgrat tot, les possibilitats que es detecti per error un infix, és a dir, un segment final d'un radical coincident amb la forma d'un infix, és, per lògica, tant més alta com més breu sigui aquest infix. Com menys evolucionats han estat els sistemes de verificació de les segmentacions automàtiques, més alt era el límit de longitud mínima per a excloure sistemàticament del model els infixos iguals o menors d'aquella longitud. Les penúltimes versions (models 11), excloïen ja només els de dues lletres, la qual cosa implicava multiplicar les seqüències complexes del model de sufixos tantes vegades con infixos dels exclosos es documentessin amb un determinat sufix final. Es restringia l'entrada al model d'infixos com: ad, ed, od, eg, ig, ag, ic, uc, ol, al, in, an, on, en, ar, er, ir, or, at, et, ot, ij, uf, etc., tots documentats com a infixos en algun mot.{2} La darrera versió dels models ha limitat la longitud mínima als d'una sola lletra, les vocals per tant. Aquests infixos d'una lletra s'han de detectar sempre en combinació constant amb els sufixos finals dels mots, al model de sufixos, doncs. Aquesta darrera evolució ha permès de reduir el volum final del model de sufixos a la meitat en poder excloure'n totes les seqüències iniciades amb infixos de dues lletres. En un altre ordre de coses, el partidor només detecta els infixos en el segment de mot que, després de l'aplicació del model de sufixos, ha quedat delimitat com a radical; aleshores cal repetir infixos en ambdós models, sufixos i infixos, quan a una seqüència del model de sufixos l'infix implicat va precedit d'un altre d'absent al model d'infixos. És a dir, cal que l'infix sigui al model d'infixos per a poder ser detectat com a primer infix amb qualsevol terminació, i cal que sigui a la seqüència del model de sufixos per a poder-se detectar en la seqüència concreta de què es tracti. Per exemple, l'infix -ot- apareix a la seqüència -i-ot-a del model de sufixos, i alhora solt al d'infixos; però com que -i- no és al model d'infixos, cal respectar la presència de la seqüència citada al de sufixos.
Nivell d'optimització: la complexitat del model de sufixos converteix aquest model d'infixos, en part, en una eina de suport, tot i que absolutament necessària per a la detecció de múltiples terminacions complexes ja no reals, sinó també probables. Cal admetre, però, que una part de la infixació possible ja apareix al model de sufixos directament combinada en terminacions concretes. En aquest sentit cal admetre que com a model estricte, aquest és deficitari, ja que exclou una petita part dels afixos que en català actuen abans del final absolut dels mots.
b) operacions de recerca i anàlisi del model d'infixos: en principi aquest model s'ha anat beneficiant de les diverses recerques de detecció de seqüències ja descrites per als sufixos. De tota manera presento una mostra de dues recerques dutes a terme, la segona totalment definitiva per a la configuració definitiva dels models d'infixos i sufixos.
1a Extracció d'infixos del model de sufixos: (...)
2a Estudi de les seqüències de sufixos del model de sufixos: (...)
(...)
NOTES
{1} En revisar la llista, es pot comprovar que hi apareixen vocals soltes. Es tracta no tant d'infixos, sinó de les vocals finals de la primera part dels compostos cultes. Fora d'aquests contextos, no es busquen. (retorn)
{2} Val a dir que els infixos de dues lletres encara no apareixen solts al model d'infixos quan són accentuats o amb dièresi.Les seqüències documentades que s'inicien amb aquesta mena d'infixos apareixen completes al model de sufixos. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)