La Rambla 30-32. 08071 Barcelona . 
           Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es

2.4.2. Els models, adaptació empírica

En aquest apartat presento els models de formants (sufixos, prefixos, infixos i co-radicals) amb què el partidor compara els lexemes a segmentar. Aquestes llistes de formants es regeixen per tot un seguit de convencions d'ordenació interna que afavoreixen la recerca del programa. En general es tracta d'adaptar a la realitat funcional les llistes formals que he presentat al primer capítol, adaptació complexa per la quantitat i qualitat dels formants i per una metodologia de confecció absolutament i obligadament manual i lingüística: els models funcionals s'enriqueixen força respecte dels formals per l'aportació de noves formes extretes de les anàlisis manuals; sovint la composició de les llistes respecte del tipus de formants de cada model no pot ser aquí tan estricta com en els respectius models formals. Tots els models no fan la mateixa funció, no evolucionen amb la mateixa rapidesa ni aprofundiment, etc. L'exposició i descripció de cadascun dels models finals amb què ha treballat el darrer partidor, i la presentació d'una síntesi de les principals fases d'evolució, són les qüestions més importants de què aquest capítol mira d'informar.


Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb Antoni Jaume Farriols (o amb Lluís de Yzaguirre)
Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)