La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
En aquest apartat faig la descripció explícita del partidor i dels models d'afixos i co-radicals. En el primer capítol he presentat aquestes dues eines a partir de la mínima justificació (i confecció) teòrica necessària. Ara presento la també necessària adaptació empírica, un resum de llur evolució i un inventari de característiques i particularitats. Cal un advertiment previ: la mena d'evolucions d'aquests elements (models i programa) poden ser dues. De funcionament general, estructuració global de formes, etc. I de verificació, correcció, etc., d'aspectes concrets, específics. Dels primers descric tots els principals i definitius amb tot el detall possible. Dels segons només mostres aïllades, no sempre actualitzades respecte de les últimes versions adoptades.
Per raons pràctiques d'exposició, descric en apartats contigus i independents el partidor (2.4.1) i els models (2.4.2). Malgrat això, com ja ha quedat palès més amunt, l'evolució dels uns, models, queda subjecta a les possibilitats de l'altre, partidor; i les rutines de funcionament d'aquest darrer, depenen de la configuració i potència dels primers. És a dir, són eines dependents l'una de les altres i mai no es pot perdre aquesta relació de vista si es vol copsar la realitat de l'objectiu complet: la segmentació.
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)