La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
Algunes vocals (temàtiques, epentètiques i d'altres) proliferen en els mots i s'interposen entre formants radicals i afixals perfectament reconeguts. A banda de criteris i convencions ja adoptats en l'elaboració dels models, cal establir criteris teòricament documentats, i pràcticament efectius, que permetin de tractar-les en relació a la segmentació dels mots.
Seguint amb la pauta dels apartats anteriors, simplement cerco arguments teòrics que donin suport al tractament pràctic adoptat. Va per endavant que es tracta d'un tema mancat de definicions taxatives. Expressament defujo les discussions tradicionals sobre l'origen de les vocals en els mots i em limito a la constatació, amb indiferència del seu caràcter, que en general es tracta de formants independents, encara que sovint condicionats. Cal, doncs, un cop més, una certa dosi d'opcionalitat, de tria, entenent que qualsevol altra també hauria estat defensable. En aquest sentit em limito a presentar només tres menes de vocals que donen problemes aquí. Això és:
b) La vocal final de radical.
c) La vocal final de mot.{1}
Si aquestes vocals són teòricament un problema no és pas pel fet hi siguin, sinó per la dificultat de trobar-los una justificació etimològica, ja que sovint són fruit d'altres fenòmens més aviat de tipus fonètic. I si són igualment un problema pràctic, és pel fet que no es poden localitzar automàticament en els mots si no és conjuntament amb algun altre formant amb què es combinin constantment.{2} Aleshores sorgeix el dubte: es poden considerar part integrant dels formants, radicals o afixos, amb què apareixen i que sovint les han generades per les seves característiques fonètiques? D'entrada la resposta és no. Romanc fidel a limitar cada formant al seu origen i aïllar cada nou element tingui el caràcter que tingui.
Adoptat aquest criteri, el problema no és tant decidir-ne la segmentació, l'aïllament, sinó reconèixer-les. En aquest sentit cal, com deia, associar-les sempre al context constant en què apareixen.
NOTES
{1} S'entén que descarto totes aquelles que s'identifiquen amb marques clares de gènere amb caràcter distintiu i d'altres marques flexives verbals aparegudes per lexicalització de formes verbals conjugades. (retorn)
{2} Fer que el programa localitzi una sola vocal en un mot equival a fer que aïlli totes les vocals del mot com aquella. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)