La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
La densitat d'aquest apartat que cloc aquí obliga a un esquema final que resumeix els principals criteris teòrics adoptats en el treball per al reconeixement d'un radical; tot plegat vàlid tant per a les instruccions de programa com per al tractament manual del corpus.
a) Màxima segmentació possible.
b) S'accepta l'ètim llatí com a justificació de l'arrel catalana.
c) S'accepta la derivació ja en llatí, sempre que l'afix en qüestió hagi arribat a ser català, a aparèixer en derivacions catalanes.
d) La validació de l'arrel passa per la documentació de la dita arrel com a tal, no pas com a mot independent.
f) Es procedeix a la justificació indirecta dels radicals, per eliminació d'afixos.
h) En cas d'interferència, preval la integritat de la forma d'afix a la del radical, i la del sufix al prefix.
i) Cal que tots els criteris adoptats es puguin traduir en convencions de recerca formals.
En conclusió final sobre les arrels cal definir-ne clarament el límit en llur reconeixement, entenent per reconeixement la documentació de l'ètim com a real, encara que sigui en llatí. És possible que aquest procediment extrem, tant des del punt de vista teòric, com en el tractament pràctic del corpus, generi d'entrada una part important de resultats que no s'adiguin amb la intuïció tradicional del lingüista, i segurament en bona part dels casos aquesta intuïció sigui certa. Tenint en compte la voluntat manifesta d'innovació procedimental que pretenc, només que en una petita part de les discrepàncies l'experiència em doni la raó, la llavor de la futura evolució del sistema de segmentació que proposo es podrà considerar germinada, i em sembla que és suficient. En qualsevol cas, al tractament teòric més o menys arbitrari hi faig correspondre uns límits pràctics basats en la versemblança, la qual cosa impedeix de perdre la connexió amb la realitat de l'objecte a estudiar: la llengua.
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)