La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
Els mots tenen, com a característica potencial o real, que són segmentables, és a dir, es poden descompondre en constituents més simples. Aquest treball es basa justament en l'explotació d'aquest tret, la segmentabilitat.
Genèricament, els fragments de mot fruit d'una segmentació es poden anomenar "segments". La precisió terminològica al voltant d'aquests segments en relació, per exemple, al terme "morfema" ja s'ha descrit. També ha quedat prou clar que el terme que s'utilitza aquí és el de "formant".
Pràcticament, però, no tots els mots són segmentables. Els mots segmentables, [determinats respecte de la segmentació -segons Lyons (1971)], se seccionen en els seus formants elementals. Els mots insegmentables, és a dir, aquells lexemes ja al·ludits que tenen entrada directa al diccionari morfemàtic, romanen intactes. La segmentació, com a procés, s'aplica a tots els mots, la qual cosa no vol dir que sigui pertinent en tots els casos.
Els primers mots al·ludits, doncs, es desmunten recorrent a una aplicació inversa de les regles dels processos de formació de mots. La segmentació ha de respectar el funcionament i la categoria d'aquests processos que ja he descrit.
Lyons presenta també la possibilitat que els mots esdevinguin "indeterminats" respecte de la segmentació, és a dir, que no siguin segmentables. Un dels exemples que utilitza és menor, en espanyol. Aquest mot en l'anàlisi que presento s'hauria segmentat (men-or). El sufix -or és comú a d'altres mots de la mateixa categoria adjectiva (p.ex. receptor, percussor, etc.). El radical es pot trobar idèntic o amb variacions morfològiques en diversos mots de la mateixa família (p.ex. minoria, minoritzar, menoressa, etc.). Abans d'entrar en precisions sobre els límits que s'imposen a la segmentació, és evident que aquests límits depenen dels criteris adoptats de descripció de formants, i que de tota manera l'arbitrarietat juga un paper important en la relació d'aquests criteris.{1} En aquest sentit em sembla molt oportuna una citació de Lyons.
...por lo menos en algunas lenguas, hay palabras que no pueden segmentarse en partes, si no es arbitrariamente,...
La continuació d'aquesta citació em permet d'introduir una altra qüestió que també s'ha de contemplar en la segmentació d'un corpus gran: l'analogia.
...a pesar de que estas palabras pertenecen a las mismas clases gramaticales a las que pertenecen otras que sí son segmentables.{2}
Certament la segmentació aïllada d'un mot pot atenir-se a criteris molt restrictius, ara, la segmentació d'un corpus ha de tendir a la generalització, i en aquest sentit, la segmentació d'un mot per analogia d'un altre formalment idèntic o semblant, malgrat alguna contradicció de fons, és útil i anivella el sistema global. Per exemple, la segmentació d'un mot com filtració passa pel reconeixement de l'arrel filtr-, present en d'altres mots de la mateixa família (p.ex. filtrar, infiltrat, filtre, etc.); i del sufix -ció, precedit de la vocal temàtica de la primera conjugació, derivació d'altíssima rendibilitat en català per a generar substantius femenins de significat abstracte (acció o efecte del verb de la mateixa família). L'analogia permet tractar regularment un mot com ovació, que és substantiu femení, que significa acció o efecte (en aquest cas d'un derivat seu: ovacionar), malgrat que el radical ov- no estigui documentat en cap mot català i aparegui amb una forma difícil d'acceptar.
NOTES
{1} Tot seguit introduiré la noció de versemblança com a límit lògic a l'arbitrarietat.(retorn)
{2} Lyons (1971), pàg. 187. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)