La Rambla 30-32. 08071 Barcelona . 
           Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es

1.7.2.2. Principis d'actuació

La versemblança, lligada al significat actual del mot, imposa un límit de revisió i de coherència al criteri principal, basat a dur la segmentació a la màxima expressió en relació a l'origen etimològic, formal, del mot. És imprescindible que el radical obtingut es pugui reconèixer, encara que sigui amb una representació molt primitiva. Les formes obtingudes no poden violentar a la intuïció, si no ja la dels parlants corrents, almenys no la dels filòlegs.{1} Per exemple, difícilment es pot acceptar un radical integrat per una sola consonant, tot i que no es pot descartar el cas d'entrada. Això permet considerar la derivació ja en el seu origen llatí a fi d'accedir a les representacions més bàsiques dels radicals.

Els principis d'actuació per a la validació d'una segmentació s'ordenen com segueix:

1. S'intenta la segmentació morfològica extrema per reconeixement de tots els afixos del mot amb totes les fronteres de demarcació internes possibles.

2. Sovint la justificació de les fronteres es basa en l'etimologia del mot i de les seves parts, amb una certa independència del significat modern del mot ja format.

3. Obtinguda ja l'arrel, la versemblança formal i semàntica de la seva forma actua com a filtre per a refer les segmentacions anòmales.


NOTES

{1} Cabré i Rigau (1986), tot parlant dels prefixos afirmen: "De totes formes, mentre que el prefix in1 és molt freqüent i viu en català, in2 no ho és gens i perviu gairebé només en aquestes unitats manllevades directament del llatí (inspirar, ingerir, instruir, injectar, etc.), l'estructura complexa de les quals un parlant competent no percep". (pàg 121) Certament, però, cap filòleg no pot negar la presència de més d'un formant en aquests mots, presència que a més en molts casos justifica el significat global del mot. (retorn)


Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb Antoni Jaume Farriols (o amb Lluís de Yzaguirre)
Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)