La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
Criteris:
Presento tot seguit la llista unificada procedent de les llistes comparades. A diferència dels sufixos on a més de la quantitat de formes, i per tant atent a l'aparició de noves formes, cal resoldre sovint possibles demarcacions internes en els formants proposats pels diversos autors i triar-ne una, aquí aquest segon problema es redueix a algun cas residual que esmentaré al seu moment, i resta com a definitiu el primer. Alhora, però, aquí apareix un problema que allí no es dóna: la inclusió o no de les peces en funció de la seva naturalesa afixal o radical, és a dir, quins formants romanen en aquest model de prefixos i quins han de passar als llistats de co-radicals.
En coherència amb els postulats resultants de l'estudi teòric sobre els processos de composició i prefixació, estableixo sintèticament els següents criteris per a la creació d'aquesta llista unificada que origina el primer model funcional de prefixos.
D'entrada cal aclarir que per a la resolució dels casos més ambigus cal una certa dosi d'arbitrarietat, coherent amb els postulats generals, això sí. Vegi's, si més no, aquesta cita de Mascaró que exposa clarament el plantejament del problema i el dubte que es presenta:
És a dir que hi ha mots que són alhora derivats i compostos i n'hi ha de diverses menes, encara que no siguin definides: el tipus deslleial amb prefix feble, els que tenen prefixos que són adverbis i preposicions (foragitar, contraprojecte) i els altres tònics (superabundant, arxi-milionari). Quins criteris determinen una divisió entre aquests darrers grups de mots complexos?{1}
L'arbitrarietat en aquest treball redunda sovint en un millor aprofitament de les seves possibilitats en l'automatització de la segmentació dels mots.
Les condicions per a la inclusió o exclusió de prefixos de les llistes font en aquesta llista formal són les següents.{2}
a) Seguint Fabra, es tracta de formes documentades catalanes, llatines o gregues, com a preposicions o adverbis; i a la inversa, no documentats com a verbs, adjectius o noms. En alguns casos dubtosos, normalment sobre formants procedents del grec, opto per considerar la categoria gramatical de la traducció literal del formant en català. No segueixo Mascaró quant a la consideració dels adverbis com a generadors de compostos, segueixo Fabra i Badia, per tant, que els agrupen amb preposicions com a generadors de prefixats. Admeto que els adverbis són "una classe lèxica superior", però és obvi que no aporten la mateixa càrrega lèxica que un verb, un substantiu o un adjectiu.
b) Per a formes dubtoses accepto l'argument d'autoritat referit sobretot a Fabra, però també a Badia i Mascaró. Això és, la inclusió del prefix en qüestió a les llistes que aquests autors estipulen com a prefixos, salvant la problemàtica terminològica esmentada en apartats anteriors,{3} és si convé justificació suficient per a la incorporació de la forma en la llista formal de prefixos.
c) Em mostro reticent a incloure formes de contingut semàntic relativament lèxic que acaben amb una vocal -o de tipus flectiu, en tant que element característic de radicals cultes de composició (co-radicals).{4} En general, a més, considero, a diferència de Mascaró, que sí que es pot considerar el caràcter lèxic del significat com a criteri de composició, almenys per a aquells casos més clars.
d) No puc tenir en compte la qüestió de la tonicitat o no tonicitat com a criteri de discriminació entre arrels i prefixos ja que no es descriu com a element constant ni en prefixos ni en co-radicals. En alguns casos es tracta d'accents subjacents sense realització superficial, fora del fet d'evitar la reducció vocàlica, factor que no resol tampoc síl·labes que no incorporin aa, ee o oo. Aclareixo que les formes que Mascaró aporta a la llista com a prefixos són totes àtones ja que considera compositius tots els tònics.
e) A partir d'un cert consens dels autors consultats, no admeto formes documentades com a radicals de mots simples, formes que en tot cas hauran d'anar al model de compostos inicials. Tampoc, evidentment, formes documentades com a mots independents, excepció feta de preposicions i adverbis.
f) Mantinc els prefixos que les fonts només documenten amb guionet. El guionet és ortogràfic i per tant ja demarca per si mateix una frontera de formant que el programa ja no hauria d'introduir. Tot i així, donat que el guionet no distingeix entre prefixats i compostos, la marca que el partidor afegeix al costat del guionet aclareix aquest matís.
g) No representa cap restricció per a traspassar una forma al fitxer de co-radicals el fet que no sigui un mot real de la llengua; seguint Mascaró, n'hi ha prou que sigui un radical. En canvi cal no identificar els prefixos com a arrels, entesa la noció d'arrel en el sentit exposat més amunt, matisant Mascaró.
h) Com ja he justificat per als sufixos, s'inclouen totes les variants formals (al·lomorfs) i ortogràfiques distintes d'un mateix prefix com a formes independents. No es dupliquen les variants fonològiques (al·lòfons) que no generin formes ortogràfiques distintes. En aquest sentit s'agrupen en una sola entrada a la llista possibles prefixos coincidents en la forma encara que siguin procedents d'ètims distints. Presento una llista de formes, formants, inicials de mot, caracteritzats com a prefixos en el sentit descrit més amunt, prescindint de qualsevol relació semàntica o etimològica. La qual cosa no exclou que el significat i l'origen s'utilitzin com a elements de descripció a l'hora de decidir la inclusió d'un nou formant a la llista. Un cop introduïda la forma a la llista la funció d'aquests trets s'extingeix.
i) Ordeno els prefixos alfabèticament sense cap altra restricció, a diferència de la llista comparada.
j) Adjunto exemples de cada formant que miren de contemplar totes les categories gramaticals dels mots en què apareixen aquests prefixos, malgrat que sovint aquesta categoria no depèn de la presència del prefix, i que constatar-la ha estat per al treball una mera documentació ja que no té cap rendiment en el sistema. En general els prefixos només apareixen a substantius, verbs i adjectius. Alguns més restrictius es copsen fàcilment després d'un repàs d'ocurrències. Els exemples intenten mostrar aquest fet.
k) Exposo amb un aclariment a sota de cada formant de la llista la justificació a partir de la qual roman en aquesta llista com a prefix, tot seguint les següents possibilitats específiques despreses dels criteris generals ja exposats.
- Perquè es tracta d'adverbis catalans, llatins o grecs.
- Perquè es tracta de preposicions catalanes, llatines o gregues.
- Perquè no es tracta de substantius, adjectius o verbs, malgrat no ser preposicions ni adverbis funcionals. És a dir, es tracta d'elements purament formals. Ho especifico amb la paraula "Formal" en l'explicació del formant al·ludit. De vegades referit a formes en relació només a alguns dels exemples que aparentment no respecten el significat adverbial o preposicional establert en general per algun prefix.
- Poden ser formes no catalanes que traduïdes aporten significats de tipus adverbials i preposicionals: locucions adverbials, etc. Queden excloses les que es tradueixen per substantius, adjectius o verbs.
- També pot tractar-se de dubtes acceptats per autoritat de les fonts. Quan és una forma proposada per la majoria d'autors ja no faig constar el nom d'aquests al costat.
- Tots els prefixos amb significat quantificador (numèric o no) s'inclouen amb els prefixos, malgrat el caràcter adjectiu d'alguns. Es tracta de considerar-los quantificadors, amb un caire adverbial per tant, dels radicals corresponents, sobretot quan el radical en qüestió és verbal o adjectiu, que és el més freqüent. Amb la finalitat d'homogeneïtzar el tractament, prescindeixo del fet que eventualment amb un radical de caire nominal la funció del prefix esdevingui més adjectiva. La noció de significat aquí és funcional. P.ex. arxi- prové de "arkhós" i significa "conductor, cap" (adjectiu o nom). El seu funcionament semàntic és, però, quantificador o preposicional: arxi-duc que vol dir "més que duc" o "sobre els ducs".
- No poden ser formes que tinguin com a sinònims (o estiguin semànticament emparentats amb) mots independents (llevat de preposicions i adverbis) o radicals lèxics.
l) En funció d'alguns d'aquests criteris, els següents formants que apareixen a la llista comparada, han passat a la llista de co-radicals.
alt- És documentat com a adjectiu català.
auto- No s'ha documentat com a preposició ni adverbi en cap idioma. DECat l'admet com a "forma prefixada" però "que entra en nombre quasi incomptable de compostos moderns, adoptats ja en part en llatí".
baix- És documentat com a adjectiu català.
macro- Significa "gros", adjectiu per tant.
micro- Significa "petit", adjectiu per tant.
neo- Significa "nou", adjectiu per tant.
nou- És documentat com a adjectiu català.
proto- Significa primer, "principal", adjectiu per tant.
pseudo- Significa "fals", adjectiu per tant.
vice- Significa "substitut", segon, adjectiu per tant.
NOTES
{1} Mascaró (1986), pàg. 43. (retorn)
{2} Repeteixo alguns criteris establerts en l'apartat sobre els processos de formació de mots.(retorn)
{3} Em refereixo al fet que s'hi al•ludeixi com a derivació, composició o totes dues coses alhora. (retorn)
{4} Vegi's més avall la discussió sobre les vocals a l'apartat corresponent. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)