La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
Em proposo de presentar en aquest capítol una feina anàloga a la que s'ha fet per als sufixos, és a dir, una llista, ara de prefixos, a partir de la qual es pugui generar el model funcional amb què ha de treballar el partidor.
Els models d'afixos que he presentat fins ara no tenen altra funció que la d'explotar la regularitat i l'analogia de les formes lingüístiques a fi d'aconseguir l'automatització en la segmentació dels mots. L'evidència que molts mots sofreixen derivació en l'inici obliga a disposar d'un model d'afixos inicials (prefixos) que esdevé indispensable per a poder aïllar les arrels.
Les possibilitats de terminació dels mots són molt més regulars que no pas les de l'inici, en el sentit que la immensa majoria dels mots acaben amb un morfema que no és el radical, mentre que la immensa majoria s'inicien directament pel radical. La llista de sufixos i llur combinatòria amb infixos, etc., és molt més complexa i llarga que la llista de prefixos; en canvi, les possibilitats que un mot comenci amb un prefix són més baixes i per tant les probabilitats que moltes de les paraules que comencin amb ab-, per exemple, no continguin el prefix ab- pròpiament dit són altes (p.ex. abella, abundant, etc.). Això perjudica el procés d'automatització de la segmentació que es proposa en aquesta tesi. La problemàtica esmentada ha obligat en algunes fases del treball al tractament pràctic a voltes peculiar que descric més avall, però és obvi que hi ha un percentatge de mots amb inicis afixals regulars que sí que es poden automatitzar a partir d'un model de prefixos, i que el sistema necessita de la llista que presento en aquest apartat.
El model de prefixos es construeix anàlogament a com s'ha fet per als sufixos i infixos, és a dir, a partir d'unes llistes inicials teòriques, que l'aplicació pràctica, com per als altres, ha anat emmotllant a la realitat lingüística, i als requeriments funcionals del programa partidor. En aquest apartat presento la confecció de l'origen teòric del model.
En els apartats precedents sobre els processos de formació de mots he establert alguns postulats fonamentals. El principal que aquí m'afecta és el d'organitzar els inicis de mot en dues modalitats: prefixats i co-radicals.{1} En aquest apartat tracto dels prefixos estrictes, més avall parlaré dels co-radicals i dels radicals en general. Tot i això, en funció d'alguns criteris ja establerts i alguns d'altres que ara proposaré, alguns formants que els autors consultats proposen com a prefixos es consideren aquí co-radicals i a la inversa. En aquest sentit caldrà fer esment sovintejat d'aquests co-radicals aquí també.
Bàsicament, en aquesta llista de prefixos, hi trobareu tots aquells que provenen de preposicions i adverbis, catalans, llatins o grecs, i fins qualsevol formant inicial de caire formal o fonètic que no pugui caracteritzar-se com a un radical, català o no; és a dir, inclòs en les categories més lèxiques: substantius, adjectius i verbs.
Com per als sufixos i els infixos, parteixo de la comparació de les llistes que proposen les mateixes fonts amb la finalitat d'elaborar una llista unificada que exerceix de model. En concret, les llistes consultades són les següents.
Fabra (1956): Composts formats amb prefixos, apt. 153. (també els apts. 154, 155, i 156, sense títol). Pàgs. 142 a 151.
Mascaró (1986): La prefixació, apt. 15. Pàgs. 31 a 34.
Bruguera (1990): Llista dels prefixos, apt. 53. pàg. 30.
Badia (1962): Prefijos generales catalanes y significados que confieren a los derivados, apt. 345, pàgs. 364 a 371.
Ruaix (1987): Compostos (o derivats) mitjançant prefixos. Mots amb prefixos àtons. Mots amb prefixos tònics, tema 13, pàgs. 64 a 75.
Alguns criteris de confecció d'aquesta llista comparada són els següents:
Respecte de la llista de Fabra,
a) Per coherència metodològica respecte de l'apartat anterior, adopto la llista de Fabra com a punt de partença de l'oposició. L'ordeno, però, alfabèticament.{2}
b) L'ordre com dic és alfabètic però mantinc agrupats els prefixos etimològicament relacionats segons les fonts, malgrat aquesta ordenació alfabètica. S'anteposa el símbol ! a les formes que transgredeixen l'ordenació alfabètica perquè es relacionen amb l'anterior.
c) S'anteposa el símbol & als formants que Fabra inclou en l'apartat 155 com a integrats en manlleus del llatí. El símbol apareix entre parèntesi (&) si aquests formants, a més, són a la llista principal dels apartats 153 i 154.
d) S'anteposa el símbol # als formants que Fabra inclou en l'apartat 156 com a integrats en manlleus del grec. El símbol apareix entre parèntesi (#) si els formants, a més, són a la llista principal dels apartats 153 i 154, o a la de llatinismes del 155.
e) Per a la majoria de formants Fabra fa esment dels diversos matisos semàntics que aporten. Aquí només tinc en compte les variacions formals i això, com per als sufixos, no és important des del punt de vista relacional (morfemes o al·lomorfs) sinó ortogràfic (o les possibilitats de realització escrita distinta). El Mestre no els discrimina en funció de la tonicitat.
En la de Mascaró cal atenir-se al següent:
a) Mascaró fa una distinció prou clara, com s'ha vist, entre els processos de derivació, que inclouen la prefixació, i la composició. En aquest sentit totes aquelles formes prefixades que mantenen accent prosòdic es consideren compostos. Només llista, per tant, tots els formants inicials de mot no considerats radical que siguin àtons, tant els "àtons genuïns" com els "àtons savis". Anteposo a aquests darrers del símbol & ja utilitzat a Fabra; entre parèntesi (&) també per als repetits. Mascaró no fa distinció grec-llatí.
b) Com els sufixos, els prefixos els presenta en la seva forma fonològica subjacent. És dels exemples que s'extreuen les formes ortogràfiques que aquí presento.
c) Per a d'altres qüestions sobre aquest autor vegin-se més amunt totes les consideracions sobre els processos de formació de mots.
De Bruguera cal tenir en compte que,
a) Com per als sufixos, Bruguera no dóna cap explicació prèvia a la llista que permeti conèixer el significat de l'organització que presenta. Utilitza tres procediments per a relacionar alguns prefixos entre ells:
1. Agrupació en una sola línia de dos o més formants formalment molt semblants i sinònims.
2. Agrupació en una línia, com en l'anterior cas, però donant tots els formants des del segon separats del primer dins d'un parèntesi. Aquests darrers coincideixen amb aquells que Fabra presenta de manera semblant com a variants ortogràfiques d'un mateix prefix, excepte post- (pos-), per al qual Fabra no contempla la forma pos-. I
3. En columnes com la resta dels prefixos però ordenats tot transgredint l'ordre alfabètic general de la llista; en aquest cas sembla que pretengui presentar conjunts de formants semànticament relacionats, tant per sinonímia (p.ex. entre-, inter-, intra-, seguits de es-, ex-...), com per antonímia (p.ex. super-, supra-, sota-, sots-, sub-).
b) La llista de Bruguera és menys completa però s'hi troben formes de totes les tipologies presentades a Fabra.
La llista de Badia,
a) Només inclou com a prefixos els formants provinents d'adverbis i preposicions, però admet que algunes preposicions tenen exclusivament com a funció en la llengua la de prefixar. En la llista no fa esment d'aquesta darrera mena de prefixos, però es pot saber de quins es tracta comparant la llista de prefixos amb la de les preposicions, aquest matís tampoc no és aquí tan important.
b) Badia presenta la llista a l'apartat 345 de la seva gramàtica amb el títol de "Prefijos generales catalanes y significados que confieren", i especifica que es tracta de "los prefijos más corrientes en catalán"; no hi ha pretensió d'exhaustivitat, per tant.
c) Els dóna agrupats en 30 entrades, tot i que en algunes apareixen diverses formes agrupades "por su identidad o afinidad (u oposición) de significado".
d) En cadascuna d'aquestes 30 entrades no escatima explicacions semàntiques i d'ús, exemples, relacions amb d'altres formes i mots, ús del guionet,{3} etc. Aquí no obvio tota aquesta informació però segueixo fent prevaler el criteri formal. Com per als altres autors, faig referència explícita a la llista de les formes que agrupa en un sol ítem i d'altres relacions.
e) Com Fabra, presenta dos apartats finals (348 i 349) que es refereixen a "Prefijos cultos adaptados del latín" i "Prefijos cultos adaptados del griego". He buidat aquestes llistes i les he incorporades a la llista comparada utilitzant els mateixos símbols de relació que per a Fabra, en aquest cas, respecte de les formes de la llista original de Badia de l'apartat 345, evidentment. Les diferències entre aquestes formes i d'altres de la llista general de l'apartat 345 que qualifica amb expressions com: "más cultos", o "de corte latino", o " índole culta latinizante", o "estructura más latinizante", no és gens clara.{4}
Finalment a Ruaix cal tenir present que,
a) Malgrat la relativa anarquia ja comentada respecte del tractament de la composició i la prefixació detectada en aquest autor, insereixo en la comparació les formes que inclou en les llistes del tema 13. Són les formes que anomena explícitament prefixos i que provenen, com en Fabra, de preposicions i adverbis o, com diu el propi autor, "simplement d'un prefix".
b) No incloc la llista del tema 14 "Combinació de radicals greco-llatins". Tot i que una mínima part de les formes apareixen a la llista de la resta d'autors, la majoria encaixen en la categoria de co-radicals.
c) Ruaix inclou una petita part dels prefixos en els temes 9 i 10 tot parlant dels verbs parasintètics. La majoria d'aquests formants apareixen també a la llista que transcric, la resta els incloc a la llista comparada i ho especifico amb un comentari.
d) Per a aquest autor reprodueixo íntegrament els parèntesis sobre variants ortogràfiques.
e) També organitza bàsicament les seves llistes a partir d'especificacions semàntiques que aquí s'han obviat. Per a la resta d'informacions de tipus formal, utilitzo els comentaris explícits i els parèntesis com per als autors precedents.
f) Fa al·lusions disperses en notes al peu sobre els orígens llatins d'algunes formes. Aquí, a diferència dels altres autors, i tenint en compte la funció merament refutatòria d'aquest, no els he tinguts en compte. La manera com dóna aquesta informació, d'altra banda, fa difícil la ressenya sistemàtica.
NOTES
{1} Això és a banda dels habituals iniciats amb radicals convencionals. (retorn)
{2} En aquest cas no hi ha llista inicial de referència i els diferents prefixos es troben directament comentats i exemplificats en els apartats 153 i 154 sota el títol general de composts formats amb prefixos, dins del capítol de la composició.(retorn)
{3} D'aquest aspecte en parlo al voltant de l'aplicació pràctica de la llista unificada com a model funcional del programa. (retorn)
{4} Tot i això, en l'apartat 348 dedicat als prefixos d'origen llatí (que estén als grecs), parla de la repetició necessària de formes respecte de la llista general per mor de la generació amb alguns d'aquests prefixos llatins de nous radicals catalans. En tot cas aquesta tesi de Badia es discuteix més avall en parlar de les arrels. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)