La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
Número d'ordre / sufix / (categoria/es gramatical/s) / exemples ordenats per la categoria gcal.
001 à (SM/AM) propà, cartoixà.
002 an-a (SF/AF) rotllana, cartoixana.
003 ac (SM/AM) carrac, eslovac.
004 aç (AI) veraç.
005 ac-a (SF/AF) pallaca, eslovaca.
006 ac-i (SM/AM) crustaci, violaci.
007 àc-i-a (SF/AF) vitàcia, violàcia.
008 acl-e (SM) espectacle.
009 aire (SMF/AI) captaire, rondinaire.
010 ai-a (SF) babaia.
011 ain-a (SF) coloraina.
012 al (SM/SF/AI/SMF) voral, diferencial, avial, criminal.
013 all (SM) brancall.
014 all-a (SF) jovenalla.
015 all-e-s (SFp) deixalles
016 am (SM) brancam.
017 anc (SM) esvoranc.
018 anc-a (SF) palanca.
019 a-nç-a (SF) venjança.{1}
020 à-nc-i-a (SF) ambulància
021 a-nd (SM/AM) sumand, examinand.{2}
022 a-nd-a (SF/AF) miranda, examinanda.
023 ang-a (SF) bullanga.
024 a-nt (AI/SMf/SMF) abundant, estudiant, caminant.
025 a-nt-a (SFf) estudianta.
026 a-nx-a (SF) rodanxa.
027 any (SM) viarany.
028 any-a (SF) muntanya.
029 ar (SM/AI/V) oliverar, nuclear, cantar.{3}
030 ard (SM/AM) nasard, bastard.
031 ard-a (SF/AF) olivarda, bastarda.
032 ar-i (SM/AM) terrari, contrari.
033 àr-i-a (SF/AF) fondària, contrària.
034 arr-o (SM) peuarro.
035 arr-a (SF) veuarra.
036 asc (AM) monegasc.
037 asc-a (AF) monegasca.
038 às (SM/SMf/AM) sedàs, pebràs, grandàs.
039 ass-a (SF/SFf/AF) barcassa, pebrassa, grandassa.
040 as-a (SF) oxidasa.
041 ast (SM) contrast.
042 asta (SMF) cineasta.
043 astr-e (SMf/SM) fillastre, padrastre.
044 astr-a (SFf/SF) fillastra, madrastra.
045 at (SM/AM) clergat, animat.
046 ad-a (SF/AF) canonada, animada.
047 at-a (SF) col·legiata.
048 atg-e (SM) cabotatge.
049 atr-e (SMf) psiquiatre.
050 atr-a (SFf) psiquiatra.
051 atx-o (SM) bombatxo.
052 atx-a (SF) torratxa.
053 au (SMf) dotzau.
054 av-a (SFf) dotzava.
055 ble (AI) doble.
056 a-ble (AI) saludable.
057 i-ble (AI) assolible.{4}
058 u-ble (AI) soluble.{5}
059 bund (AM) vagabund.
060 bund-a (AF) vagabunda.
061 ció (SF) prevenció.
062 a-ció (SF) assimilació.
063 i-ció (SF) imposició.{6}
064 cre (AI) mediocre.
065 dat (SM) bondat.
066 der (SM/AM/SMf) anyader, aiguader, aiguader.{7}
067 der-a (SF/AF/SFf) bullidera, aiguadera, aiguadera.
068 dís (AM) sense exemples, tots amb vocal temàtica.
069 diss-a (SF/AF) sense exemples, tots amb vocal temàtica.
070 a-dís (SM/AM) fregadís, bellugadís.
071 a-diss-a (SF/AF) xiscladissa, bellugadissa.
072 e-dís (AM) escorredís.
073 e-diss-a (SF/AF) corredissa, escorredissa.
074 diu (SM) sense exemples, tots amb vocal temàtica.
075 a-diu (SM) regadiu.
076 e-diu (SM) eixidiu.
077 dor (SM/SMf/AM) sense exemples, tots amb vocal temàtica.
078 dor-a (SF/SFf/AF) sense exemples, tots amb vocal temàtica.
079 a-dor (SM/SMf/AM) aparador, operador, enartador.
080 a-dor-a (SF/SFf/AF) amaradora, operadora, enartadora.
081 e-dor (SM/SMf/AM) fenyedor, expenedor, decebedor.
082 e-dor-a (SF/SFf/AF) seiedora, expenedora, decebedora.
083 i-dor (SM/SMf/AM) bullidor, adquiridora, llegidor.{8}
084 i-dor-a (SFf/AF) adquiridora, llegidora.
085 dur-a (SF) sense exemples, tots amb vocal temàtica.
086 a-dur-a (SF) voladura.
087 e-dur-a (SF) torcedura.
088 i-dur-a (SF) feridura.
089 dur-e-s (SFp) sense exemples, tots amb vocal temàtica.
090 a-dur-e-s (SFp) triadures.
091 é (SM) brillanté.
092 è (SM/AM) dotzè, cinquè.
093 en-a (SF/AF) mullena (o novena), cinquena)
094 ec (SMf/AM/SM) dormilec, fredolec, esbufec.
095 eg-a (SFf/AF/SF) dormilega, fredolega, mànega.{9}
096 edat (SF) feredat.
097 èfic (AM) benèfic.
098 èfic-a (AF) benèfica.
099 eg-ar (V) pedregar.
100 ei (SM) servei.
101 eig (SM) mareig.
102 ej-a (SF) neteja.
103 ej-ar (V) mandrejar.
104 el (SM) pastel.
105 el-a (SF) clientela.
106 el·l-o (SM) xitxarel·lo.
107 el·l-a (SF) pastorel·la.
108 ell (SM) pomell.
109 ell-a (SF) portella.
110 em (SM/AM) extrem, suprem.
111 em-a (AF) suprema.
112 ema (SM) fonema.
113 enc (SMf/AM) vilassarenc, groguenc.
114 enc-a (SFf/AF) vilassarenca, groguenca.
115 e-nç-a (SF) temença
116 è-nc-i-a (SF) negligència
117 end (SM/AM) dividend, reverend.
118 end-a (SF/AF) llegenda, reverenda.
119 ense (SF) tarraconense.
120 e-nt (AI/SMf/SMF) complaent, aprenent, suplent.
121 e-nt-a (SFf) aprenenta.
122 eny (SM/AM/SMf) terreny, fusteny, hondureny.
123 eny-a (SF/AF/SFf) espardenya, fustenya, hondurenya.
124 er (SM/SMf/AM/V) saler, porter, mentider, saber.
125 er-a (SF/SFf/AF) peixera, portera, mentidera.
126 er-i-a (SF) porteria.
127 ern (SM/AM) quatern, patern.
128 ern-a (SF/AF) caverna, paterna.
129 erri (SM) fumerri.
130 èrrim (AM) celebèrrim.
131 èrrim-a (AF) celebèrrima.
132 ès (SMf/AM) gal·lès, muntanyès.
133 es-a (SFf/AF/SF) gal·lesa, muntanyesa, puresa.
134 esc (AM) burlesc.
135 esc-a (AF/SF) burlesca, ventresca.
136 èsim (AM/SM) centèsim, centèsim.
137 èsim-a (AF) centèsima.
138 ess-a (SF) advocadessa.
139 est (SM/AI) baixest, celest.
140 est-a (SF) tempesta.
141 estre (AI) terrestre.
142 et (SM/AM) vinyet, boniquet.
143 et-a (SF/AF) xinxeta, boniqueta.
144 ed-a (SF) pineda.
145 et-e-s (SFp) caguetes.
146 etat (SF) novetat.
147 èvol (AM) benèvol.
148 èvol-a (AF) benèvola.
149 e-u (SM/AM) ateneu, europeu.
150 e-a (SF/AF) marea, europea.
151 i (AM) ossi.
152 i-a (AF/SF) òssia, pàtria.{10}
153 í (SM/SMf/AM) flautí, barceloní, alabastrí.
154 in-a (SF/SFf/AF) barretina, barcelonina, alabastrina.{11}
155 ià (AM/SMf) fabrià, cristià.
156 ian-a (AF/SF/SFf) fabriana, clariana, cristiana.
157 íac (SMf/AM) austríac, elegíac.
158 íac-a (SFf/AF) austríaca, elegíaca.
159 ic (SM/SMf/AM) canic, químic, bonic.{12}
160 ic-a (SF/SFf/AF) rúbrica, química, bonica.
161 ic-i (SM/AM) natalici, fictici.
162 íc-i-a (SF/AF) brutícia, fictícia.
163 icl-e (SM) versicle.
164 id (SM/AM) còrvid, tímid.
165 id-a (SF/AF) dormida, tímida.{13}
166 id-i (SM/AM) homicidi, raquidi.
167 íd-i-a (SF/AF) perfídia, raquídia.{14}
168 if (SM) esgarrif.{15}
169 if-a (SF) enganyifa.
170 ífic (AM) magnífic.
171 ífic-a (AF) magnífica.
172 ific-ar (V) magnificar.
173 ig-a (SF) quadriga.
174 ig-ar (V) fustigar.
175 ign-e (AM) benigne.
176 ign-a (AF) benigna.
177 ij-a (SF) sortija.
178 il (SM/AI) projectil, erèctil.{16}
179 ill (SM) cordill.
180 ill-a (SF) forquilla.
181 im (SM/AM) polsim, màxim.
182 im-a (SF/AF) calima, màxima.{17}
183 inc (SM) rebaixinc.
184 inc-a (SF) ballestrinca.
185 ing-a (SF) pelleringa.
186 i-nt (SM/AI) sortint, sortint.
187 iny (SM) esgarriny.
188 iny-a (SF) copinya.
189 ió (SM/SF) acordió, tensió.
190 ir (V) dormir.
191 iri (SM) saltiri.
192 ís (SM/AM) pastís, blavís.
193 iss-a (SF/AF) pallissa, blavissa.
194 isc (SM/SMf) marisc, morisc.
195 isc-a (SFf) morisca.
196 ism-e (SM) terrorisme.
197 íssim (AM) boniquíssim.
198 íssim-a (AF) boniquíssima.
199 ista (SMF/AI) comunista, comunista.
200 ístic (SMf/AM) estadístic, característic.
201 ístic-a (SF/SFf/AF)rondallística,estadística,característica.
202 it (SM/AM) rugit, insòlit.{18}
203 ita (SMF/AI/AF) carmelita, israelita, insòlita.{19}
204 it-ar (V) agilitar.
205 itat (SF/AM/SMf) celebritat, necessitat, necessitat.{20}
206 itad-a (AF/SFf) necessitada, necessitada.
207 itj-a (SF) ferritja.
208 itud (SF) solitud.
209 itz-ar (V) tranquil·litzar.
210 itx (SM) pastitx.
211 iu (SM/AM/SMf/SMf/AM)regadiu, ofensiu,captiu, nadiu, nadiu.{21}
212 iu-a (SFf/AF) nadiua, nadiua.
213 iv-a (SF/AF/SFf) comitiva, ofensiva, captiva.
214 ívol (AM) mengívol.
215 ívol-a (AF) mengívola.
216 ment (SM/Adv) argument,{22} feliçment.
217 a-ment (SM/Adv) heretament, penosament.
218 e-ment (SM/Adv) increment, amablement.
219 i-ment (SM) procediment.{23}
220 ó (SM/AM) carreró, petitó.
221 on-a (SF/AF) neurona, petitona.
222 on-s (SM/SF/loc. adv., SMp) Carlons, Isabelons, a rodolons.
223 oç (AI) feroç.
224 oc (SM/SMf/AM) manyoc, badoc, badoc.
225 oc-a (SF/SFf/AF) pinyoca, badoca, badoca.
226 od-e (SM) elèctrode.
227 od-i (SM/SMf/AM) plasmodi, custodi, custodi.
228 òd-i-a (SF/SFf/AF) prosòdia, custòdia, custòdia.
229 of-a (SF) pellofa.
230 of-i (SM) guisofi.
231 òf-i-a (SF) gasòfia.
232 oi (SM/AM) caminoi, bonicoi.
233 oi-a (SF/AF) peloia, bonicoia.
234 oide (SM/SF/SMF/AI) asteroide, varioloide, negroide, tifoide.
235 oïd-al (AI) el·lipsoidal.
236 ol (SM/SMf/AM) pujol, camperol, bosquerol.{24}
237 ol-a (SF/SFf/AF) bestiola, camperola, bosquerola.
238 oll (SM) grumoll.{25}
239 oll-a (SF) bombolla.
240 oll-e-s (SFp) batolles.
241 oma (SM) idioma.
242 or (SM/SF/AM/SMf) amor, dolçor, opressor, elector.{26}
243 or-a (SF/AF/SFf) córpora, opressora, electora.{27}
244 or-i (SM/AM) casori, corpori.
245 òr-i-a (SF/AF) cridòria, corpòria.
246 at-or-i (SM/AM) observatori, evocatori.{28}
247 at-òr-i-a (SF/AF) oratòria, evocatòria.
248 et-or-i (AM) excretori.
249 et-òr-i-a (AF) excretòria.
250 it-or-i (SM/AM) territori, transitori.
251 it-òr-i-a (SF/AF) requisitòria, transitòria.
252 ors (AM) intrors.
253 ors-a (AF) introrsa.
254 ós (AM/SMf) abundós, tuberculós.
255 os-a (AF/SFf/SF) abundosa, tuberculosa, avetosa.
256 òs (SM) terròs.
257 oss-a (SF) carrossa.
258 ot (SM/SMf/AM) carnot, xicot, petitot.
259 ot-a (SF/SFf/AF) carota, xicota, petitota.
260 otis (loc adv) d'amagatotis.
261 otx-e (SM) fantotxe.
262 otx-a (SF) terrotxa.
263 pl-e (SM/SF/AM/AI) Sense exemples, tots amb vocal prèvia.
264 i-pl-e (SM/AM/AI) periple, múltiple, múltiple.{29}
265 i-pl-a (AF) múltipla.
266 u-pl-e (SM/AM/AI) dècuple, quíntuple, quàdruple.
267 u-pl-a (AF) quíntupla.
268 riu (SF) directriu, emperadriu.{30}
269 ta (SMF/SF) nauta, impremta.
270 tat (SF) igualtat.
271 ú (SMF/AI) hindú, hindú.
272 u-a (SF) corrua.{31}
273 uc (SM/AM) menjuc, poruc.{32}
274 uc-a (SF) ballaruca.
275 ug-a (SF/AF) ballaruga, poruga.
276 ud (SF) quietud.
277 uf (SM) no hi ha ocurrències comprovades.
278 uf-a (SF) llardufa.
279 ul (SM) glòbul.{33}
280 ul-a (SF) càpsula.
281 ull (SM) garbull.
282 ull-a (SF) cantarulla.
283 um (SM/SF) tendrum, ferum.
284 uny (SM) lladruny.
285 ur (SM) bromur.{34}
286 ur-a (SF) altura.
287 úr-i-a (SF) boscúria.
288 urg (SM/SMf) demiürg, dramaturg.
289 urg-a (SFf) dramaturga.
290 úrg-i-a (SF) dramatúrgia.
291 úrg-ic (AM) quirúrgic.
292 úrg-ic-a (AF) quirúrgica.
293 urn (AM/SM) nocturn, nosturn.{35}
294 urn-a (AF) nocturna.
295 úrr-i-a (SF) bandúrria.
296 ús (SM/AM) carnús, malaltús.
297 uss-a (SF/AF) gentussa, malaltussa.
298 usc (SM) no hi ha ocurrències comprovades.
299 usc-a (SF) pedrusca.
300 uscl-e (SM) corpuscle.
301 ustre (AI) lacustre.
302 utx (SM) cartutx.{36}
303 utx-a (SF) caputxa.
304 ut (SM/SF/SMf/AM) cornut, joventut, descregut, geperut.{37}
305 ud-a (SF/SFf/AF) cabuda, descreguda, geperuda.{38}
NOTES
{1} Els sufixos -ança i -ença, d'una banda, i -ància -ència, d'una altra, estan relacionats pel segment fonètic [ns]. La segmentació dels dos darrers és la que proposa Mascaró (1986). Fabra (1956) no els dóna segmentats i proposa a l'apartat 141, a l'entrada del sufix -ia, la composició complexa de -ància - ència a partir de -ança -ença més -ia. La a- i la e- inicials de -ança -ença provenen sempre de primitius verbals i es poden considerar sempre vocals temàtiques. No passa el mateix amb les inicials tòniques de -ància -ència. Malgrat tot, atesa la relació evident i documentada de tots aquests sufixos, i amb la finalitat d'anivellar el sistema, segmento a aquests darrers també aquesta vocal inicial. (retorn)
{2} L'opció substantiva d'aquest sufix no es troba ni a Fabra (1956) ni a Badia (1962), la incloc perquè se'n troben exemples convincents. Això també s'ha fet en d'altres casos que ja no faré explícits, sempre que se'n trobin exemples inequívocs. (retorn)
{3} No faig cap distinció de variants en funció de la pronúncia o no pronúncia de la erra.(retorn)
{4} També amb dièresi: destituïble.(retorn)
{5} La vocal temàtica "u" del penúltim cas és dubtosa. Tot i això, la rendibilitat del segment complet -uble és mínima i la importància també. L'exemple, però, segons la documentació trobada (DECat: únic radical sol- , provinent de soldre), no li deixa massa més opcions. A més, considerant la u VT s'afavoreix l'anivellament del conjunt. (retorn)
{6} També amb dièresi: traïció. (retorn)
{7} Els substantius són més isolats. En general, -der -dera solen ser en realitat -er -era precedits d'una d- pertanyent al radical. La forma masculina no apareix a cap llistat consultat, malgrat tot no hi ha una diferència substancial entre l'exemple masculí que proposo jo i el femení que proposa Fabra (1956): És evident que la -d- inicial del sufix no pertany a l'arrel, més aviat a un possible participi. En els casos en què el primitiu és nominal normalment la "de" pertany al radical i es tracta, doncs, del sufix -er/-era <bugad-er - bugad-a>. En la resta de casos es manté la forma amb la "de". Fabra relaciona, però, el sufix amb -era.(retorn)
{8} També amb dièresi: traïdor, traïdora. (retorn)
{9} Tracto igualment formes àtones i tòniques perquè ortogràficament no hi ha distinció: dormilec, eg-a; rònec, eg-a. (retorn)
{10} També tònics com Andalusia o monarquia, ja que no hi ha modificacions ortogràfiques, tot i que es tracta d'un sufix diferent al qual li correspondria un hipotètic masculí agut accentuat.(retorn)
{11} També amb dièresi: biscaïna. (retorn)
{12} Indistintament tònics i àtons, en masculí i en femení. (retorn)
{13} També amb dièresi: agraïda. (retorn)
{14} En femení, és una forma no documentada a cap autor, però els exemples localitzats són evidents. Separo el -i, -i-a final per analogia d'altres formes semblants.(retorn)
{15} Forma no documentada però que l'exemple localitzat confirma clarament. (retorn)
{16} També tònics com juvenil i amb dièresi com benzoïl.(retorn)
{17} Tan sols es donen exemples amb flexió quan es tracta de la forma àtona del sufix; no hi ha, però, qüestions de canvi ortogràfic.(retorn)
{18} També formes àtones com accèsit. Només apareixen exemples amb femení (it-a) quan es tracta de la forma àtona del sufix. També amb dièresi: succeït.(retorn)
{19} També amb dièresi: berzeliïta. (retorn)
{20} També amb dièresi: espontaneïtat.(retorn)
{21} Exemples de les dues menes de flexió en femení (-iu-a, -iv-a).(retorn)
{22} -u discutible, -u-ment.(retorn)
{23} També amb dièresi: succeïment.(retorn)
{24} També àton com escàpol. (retorn)
{25} També amb o oberta com penjoll.(retorn)
{26} Les formes -tor i -sor que proposen alguns autors, no s'inclouen aquí ja que en totes les ocurrències tant la -t- com la -s- són integrants del radical; noteu que Fabra tampoc no les inclou i en canvi n'ofereix exemples a -or. (retorn)
{27} Tònics i àtons, indistintament.(retorn)
{28} Diversos autors proposen -tori. Adopto at/et/it-ori perquè els exemples són constants. Les formes amb et- s'han deduït exclusivament d'exemples. A Fabra es troben exemples no precedits de vocal però aparentment la -t- és part del radical: contradictori. (retorn)
{29} Malgrat l'ocurrència invariable, separo la -e final per oposició de la -a en ocurrències femenines a fi d'anivellar l'oposició; de fet, com a adjectius invariables, aquests mots solen aparèixer lligats a substantius masculins en forma de sintagmes molt travats (p.ex. mínim comú múltiple). Tot i això, sovint hi ha diferències semàntiques entre les formes invariables i flexionades: quàdruple aliança, però quantitat quàdrupla. (retorn)
{30} Tots els autors, excepte Fabra que no l'inclou, i Mascaró que l'exemplifica amb els -iu sense fer-ne esment explícit, el presenten amb la forma -triu. En tots els exemples localitzats la -t- pertany al radical o és marca de participi. D'altra banda, aquesta forma inclou també l'opció restrictiva amb -d-riu. (retorn)
{31} També àton com pèrdua. (retorn)
{32} També amb dièresi: peüc. (retorn)
{33} També tònic com bramul. (retorn)
{34} He obviat la forma -tur ja que en tots els exemples la -t- pertany al radical o és marca de participi. (retorn)
{35} També amb dièresi: diürn, diürna. (retorn)
{36} Per localització de l'exemple, l'etimologia del qual he comprovat al DECat. (retorn)
{37} També amb dièresi: rabiüt. (retorn)
{38} També amb dièresi: rabiüda. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)