La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
Criteris:
Fins ara he presentat una anàlisi descriptiva i comparativa de diverses fonts que assagen llistes de sufixos. Ara proposo la fusió de totes aquestes informacions en una única llista que és suma i síntesi, alhora, de les originals. Aquesta llista és el punt d'arrencada dels models funcionals que es descriuen més avall i marquen els límits qualitatius de la segmentació dels mots. Quantitativament, el treball de camp incorpora o elimina formes en relació directa a l'explotació automàtica del corpus. Tot seguit presento els condicionaments i criteris que s'han acceptat i/o adoptat per a confegir-les.
Els criteris a partir dels quals passo de diverses llistes a una de sola no són tots de la mateixa mena. En uns casos es tracta de resolucions relacionades amb qüestions d'ordre teòric: morfològic i/o gramatical, fonètic, ortogràfic, etc. A voltes, però, intervé ja la previsió de qüestions d'ordre pràctic (rendibilitat i limitacions informàtiques, per exemple), la qual cosa em fa adoptar determinats criteris, arbitraris o no, en relació a la teoria exposada, però lligats a les necessitats i/o finalitats pràctiques o funcionals de l'estudi. La interrelació entre uns i altres és evident.
Per als sufixos i infixos en general:
a) La llista d'infixos només conté infixos; i només hi romanen aquells que:
- No apareixen en cap seqüència final constant combinats amb d'altres sufixos, i/o,
- Si hi apareixen, puguin aparèixer, a més, en d'altres contextos.
b) La llista de sufixos inclou seqüències complexes (infixos + sufix) sempre que esdevinguin constants en algun grup de mots documentat i apareguin a les llistes dels autors consultats explícitament o, més restrictivament, de manera implícita, mitjançant exemples.{1} En alguna ocasió, malgrat no ser proposades explícitament ni amb exemples a les fonts, la troballa en el diccionari invers esmentat de mostres prou evidents, fa que s'incloguin formes complexes a la llista teòrica unificada, normalment per raons d'anivellament en relació a una vocal temàtica no proposada (p.ex. documento a les fonts -able, -ible, i no -uble, però incloc aquesta darrera forma en base a la localització d'exemples com soluble); en qualsevol cas això darrer s'explicita en la llista.
c) En principi es duu la segmentació a les últimes conseqüències i s'intenta arribar a l'estructura estrictament morfemàtica. Davant d'una proposta unida (-ejar) i una de segmentada (ej-ar), s'opta per la segona. En aquest sentit segueixo la tesi de Roca Pons (1970):
Sembla més aconsellable de separar allò que en la llengua se'ns apareix separable malgrat els problemes que aquesta solució també comporta.{2}
En aquest estadi teòric, però, totes les segmentacions internes són propostes explícites o implícites d'algun dels autors consultats; la decisió d'una segmentació fora de la confirmació al·ludida, sempre és per l'evidència de dos o més elements reconeguts en les fonts. Per a aquesta darrera eventualitat, sovint els formants es reconeixen en combinació amb radicals de tal manera que l'addició de cada nou formant, avançant seqüencialment cap a la dreta, proporciona un mot real.{3}
d) Donat que la base de treball és ortogràfica, quant als al·lomorfs d'un sufix, s'analitzen com si es tractés de sufixos diferents en la mesura que s'ortografiïn distintament. Per als afixos, el partidor treballa amb formes individuals i no pas amb grups de formes, i la discussió teòrica sobre l'origen és negligible a la finalitat d'aquest estudi. No ocorre el mateix, però, en relació a les arrels.{4}
Per als sufixos, específicament:
a) Pel que fa a la segmentació de les vocals finals (epentètiques i d'altres), es donen diversos tractaments:{5}
- Totes les "a", d'una banda, i les "e" i "o" finals, d'una altra, de sufixos que provoquen exclusivament mots femenins i masculins, respectivament, s'han aïllat. No passa el mateix amb les de sufixos que, malgrat la -a o les -e/-o, produeixen exclusivament, o a més a més, mots masculins i femenins, respectivament. Les "e" de terminacions femenines i plural també s'aïllen com a marques de femení.
- Els casos amb aparent marca independent de femení però també de masculí se segmenten en ambdues formes: atr-e, atr-a / atx-o, atx-a.
- Les "i" finals s'aïllen sempre que no es pugui desmentir una relació d'identitat amb el sufix -i -i-a.
- En principi no hi ha cap raó per aïllar les "u" finals. Tan sols si alternen amb un femení terminat en -a, s'aïllen per anivellar l'oposició: -e-u, -e-a.
- No separo les vocals finals, especialment "e", que Mascaró no inclou en les formes fonològiques (la qual cosa n'indica el caràcter epentètic), excepte en casos com els descrits en què probablement són marques de gènere, ja que no tenen caràcter distintiu i es realitzen de manera constant en les representacions superficials (p.ex. -ble, -oide).
b) Específicament sobre la segmentació de la vocal temàtica, s'adopta com a criteri general de donar-li tractament d'infix i segmentar-la sistemàticament. A la llista de formants, però, es poden donar diverses situacions.
- Casos clars (totes les ocurrències parteixen d'un verb com a arrel): se separa la VT del sufix.
- Els casos, però, en què els mots provenen de verbs en algunes ocurrències (p.ex. -at -ada, ratllat -ada, ratllar) i de noms o adjectius en d'altres (p.ex -at -ada, banyat -ada, banya --> *banyar, en el sentit de tenir o fer banyes), i que presenten aquesta mateixa vocal susceptible de ser VT, no se separen d'entrada, més si com en l'exemple esmentat això provoca l'aparició d'un formant poc "versemblant" (t/d).
- En tot cas, com a vocals temàtiques, només s'accepten les de l'inventari de Roca Pons (1970):{6}
1a conj, bàsica -a-, i a més -e- i -u-.
2a conj, bàsica -e-, i a més -u- i -i-.
3a conj, bàsica -i-.
- Algun sufix, tot i aparèixer a les fonts unànimement sense la VT, es realitza sempre amb aquesta en tots els exemples consultats. Aleshores es manté el sufix a la llista sense la vocal, en previsió d'una hipotètica aparició d'ocurrències, sense exemples, però. Tot seguit, es desglossen i exemplifiquen totes les possibilitats amb la vocal inclosa.
c) Tots els sufixos que disposen de formes masculines i femenines, amb independència que es doni efectivament la flexió amb un mateix radical, es proposen a la llista conjuntament en el lloc d'ordre alfabètic corresponent al masculí; en línies separades, però, per facilitar l'exemplificació i la categorització. Donat que el partidor treballa a partir de lexemes, és evident que alguna d'aquestes formes femenines mai no tindrà ús efectiu en l'anàlisi pràctica (sufixos aplicables exclusivament a adjectius). Tot i això, els processos de lexicalització són imprevisibles i mai no es pot descartar l'aparició d'un mot lexicalitzat en la seva forma femenina, tot i tractar-se d'un sufix com el descrit. Les lexicalitzacions en formes del plural estan força més descrites i són força més restringides, i per tant solament s'inclou la forma plural d'un sufix a la llista si hi ha casos comprovats. Els exemples miren de contemplar totes les possibilitats.
d) Les formes poc rendibles també s'inclouen en l'inventari per a preveure la segmentació dels pocs (o únic) mots que afecten. Mai no faig esment a la llista d'aquesta característica, llevat que el formant en qüestió sigui altament confusionari, és a dir, que es confongui amb un formant més rendible (p.ex. -der, en relació a ...d-er, teula-der / mentid-er).
e) Les possibilitats de categorització gramatical de cada sufix no multipliquen les formes a la llista. Tampoc no ho fan els matisos semàntics especials. Faig constar al costat de cada proposta un parèntesi que exposa totes les categories gramaticals comprovades en exemples reals, seguint els següents codis:
. Substantiu exclusivament masculí (SM) . Substantiu exclusivament femení (SF) . Substantiu masculí i femení invariable quant al gènere (SMF) . Substantiu masculí flexionat (SMf) . Substantiu femení flexionat (SFf) . Substantiu masculí lexicalitzat en plural (SMp) . Substantiu femení lexicalitzat en plural (SFp) . Adjectiu invariable quant al gènere (AI) . Adjectiu, forma masculina (AM) . Adjectiu, forma femenina (AF) . Verb (V) . Adverbi (Adv)
Els exemples són extrets de Mascaró/Rafel (1990) i les mateixes fonts de les llistes, especialment en aquest sentit la de Badia (1962). La categoria gramatical expressada en els parèntesis s'exemplifica en el mateix ordre. La categoria gramatical per a la qual es proposa un exemple no exclou la possibilitat que el mateix mot pugui detentar-ne d'altres, de categories: en alguns casos, el mateix mot, duplicat, serveix com a exemple de dues categories.
Per als infixos, específicament:
a) Em limito a acceptar l'inventari additiu de totes les fonts, incloses les formes anomenades "d'altres". Per a aquestes darreres, renuncio a les monofonemàtiques.
b) No presento restriccions quant a la categoria gramatical dels mots resultants, ni exploto les possibles relacions constants amb sufixos finals, fora del que ja s'ha descrit.{7}
NOTES
{1} Una de les diferències essencials entre aquesta llista i les llistes-model amb què funciona el partidor, que neixen en origen d'aquesta com s'ha dit, és precisament la proliferació en les segones de tot de seqüències complexes constants copsades en l'anàlisi pràctica dels mots del diccionari. Lògicament les fonts no les inclouen, però la seva inclusió als models funcionals augmenta extraordinàriament la fiabilitat del programa (p.ex. -i-al-ista, -i-a-dor-a, -i-et-in-a, etc.). (retorn)
{2} Roca Pons (1970), pàg. 234. La cita l'he extreta del context, ja que l'autor es refereix a la vocal temàtica en les formes verbals. A banda del fet que calgui aplicar la màxima estrictament a aquestes vocals, sembla oportuna com a principi general aplicable a qualsevol unitat morfològica.(retorn)
{3} Vegi's més avall l'apartat sobre la segmentabilitat i la versemblança de les arrels. (retorn)
{4} Vegi's més avall l'apartat sobre l'etimologia i la semàntica. (retorn)
{5} En general el tema de les vocals finals, i moltes de medials (temàtiques i epentètiques), és complex i insegur. Al final d'aquest capítol teòric dedico un apartat exprés al tractament de les diverses menes de vocals des d'un punt de vista teòric i general. Aquí presento l'adopció de criteris en relació a les formes concretes de les llistes, bona part dels quals trobaran allí llur justificació més essencial. (retorn)
{6} L'autor en dóna més ja que exposa representacions fonètiques, aquí ho redueixo a les possibles transcripcions ortogràfiques.(retorn)
{7} En aquest sentit, la troballa d'aquestes constants obligaria a incloure la seqüència completa a la llista de sufixos, segons criteris ja descrits. Ara, en uns llistats que depenen directament de les fonts, em limito a presentar com a infixos allò que els autors presenten com a tals, i igualment amb els sufixos. L'aplicació pràctica és la millor mostra de les rendibilitats i combinatòries dels diversos formants. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)