La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
N. F/ Br/ M/ B/ R/{1}
01 M/bund
02 F/eg* (egar) [Dels exemples es pot deduir -ig- (entortolligar) i -ag- (ronyagut).] Br/eg B/eg R/eg
03 F/ic* (ic) [A tots els exemples combinat amb -ó (-ic-ó), llevat dels casos en què pugui prendre la grafia -iq (ploriquejar).] Br/ic M/ic (is) [Historicisme] B/ic R/ic
04 F/uc** (uc) Br/uc B/uc R/uc
05 B/eix [Curiosament només esmentat com a infix per aquest autor.]
06 F/ol* (ol) Br/ol B/ol R/ol
07 F/al* (al) Br/al B/al R/al
08 F/all* (all) Br/all B/all R/all
09 F/ell* (ell) Br/ell B/ell R/ell
10 F/ill* (ill) [A tots els exemples combinat amb -ó (-ill-ó).] Br/ill B/ill R/ill
11 F/oll** (oll oll-a) Br/oll B/oll R/oll
12 F/in* (í ina) Br/in B/in R/in
13 F/an* (à ana) [A tots els exemples combinat amb -er (-an-er).] Br/an B/an R/an
14 F/on* (ó ona) Br/on B/on R/on
15 R/en B/en
16 F/iny** (iny iny-a) Br/iny B/iny R/iny
17 F/any** (any any-a) Br/any B/any R/any
18 F/ass* (às assa) Br/ass B/ass R/ass
19 F/iss* (ís issa) Br/iss B/iss R/iss
20 F/oss Br/oss B/oss R/oss
21 F/uss** (ús ussa) Br/uss M/uss B/uss R/uss
22 F/ar Br/ar M/ar B/ar R/ar
23 F/er* (er era) Br/er B/er R/er
24 F/arr* (arro arra) Br/arr B/arr R/arr
25 F/at* (at ada) Br/at B/at R/at
26 F/et* (et eta) Br/et B/et R/et
27 F/ot* (ot ota) Br/ot B/ot R/ot
28 F/atx** (atx-o atx-a) Br/atx M/atx B/atx R/atx
29 F/itx [No és clara la relació a partir d'exemples amb l'-itx de Mascaró, però s'intueix.] Br/itx M/itx B/itx R/itx
30 R/itj [Aquest i el següent, inclosos a Fabra en l'apartat de "altres", més avall en parlo.]
31 R/ij B/ij
32 F/isc** (isc) Br/isc M/isc B/isc R/isc(isqu)
33 F/usc** (usc) Br/usc M/usc B/usc R/usc
34 F/acul# (acle) M/acul
35 M/icul
36 F/bil# (ble) M/bil
37 M/cion
38 M/ment [Tots els exemples amb -a- temàtica prèvia; també és possible la -i-.]
39 M/od
40 M/uf [Vegi's "Altres possibilitats".]
41 M/úrg
42 M/urn
A la Gramàtica de Fabra es troba un subapartat final intitulat "altres" dins l'apartat dels infixos. Aquests nous infixos apareixen només en els exemples i no pas explícitament en formes segmentades. És per això que no puc assegurar exactament a quins formants es referia l'autor. Aparentment són els que segueixen.
sal-abr-or, gel-abr-ós; magr-ent-í; mogr-ist-ó; vent-ij-ol; munt-itj-ol; ombr-ad-iu, bergu-ed-à; escald-uf-ar; salt-ir-ó; sec-ard-í; vol-and-er; terr-anc-óss.
Ruaix utilitza bona part d'aquests exemples per a fer referència a uns infixos que qualifica de poc corrents: -abr-; -ard-; -and-; -anc-; -ad-; -ed-; -i- (vidrier){2}; -ir-; -imen- (podrimener); -or-(temporada); -uf-; -t- (tutejar).
Badia també n'inclou alguns, amb els mateixos exemples, sota el títol de Otros infijos: salabror, salabrós, gelabrós, engelabrir-se; escaldufar; podrimenter; saltiró; secardí; volander. Badia també tracta fonemes de recuperació etimològica com a infixos (p.ex. capita-n-ejar).
NOTES
{1} Número d'ordre. Fabra/ Mascaró/ Bruguera/ Badia/ Ruaix/. (retorn)
{2} També present a Fabra però eliminat aquí, com s'ha dit, en tractar-se d'una vocal solta. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)