La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
En l'estadi teòric que descric en aquest apartat, aquestes peces encara no reben el tractament arbitrari a què obliga l'aplicació pràctica a l'algorisme de segmentació. Els models de terminació amb què treballa el partidor, funcionals, neixen de les llistes teòriques unificades que proposo més avall, i evolucionen a partir de l'experiència pràctica sobre els mots. Alhora, han de respectar algunes convencions pràctiques de funcionament que ara no cal esmentar. Es veurà en la descripció que en faig al segon capítol, que els diversos formants (sufixos i infixos) ballen d'un model a l'altre en funció d'uns criteris de funcionament i rendibilitat que no són pertinents a l'estadi teòric actual.
En el model formal, les úniques peces complexes (seqüències constants d'infixos) que he tingut en compte són les que proposen els autors a les respectives fonts. Al recull d'infixos que tot seguit presento hi figuren peces que ja han pogut aparèixer, combinades, en les llistes de sufixos precedents.
Algunes altres qüestions particulars a tenir en compte de la llista comparada d'infixos són les següents.
a) Mascaró no fa explícita una llista d'infixos. La columna de Mascaró la configuren només uns pocs formants esmentats a la llista de sufixos, o deduïts d'exemples d'aquesta mateixa llista; i són tots aquells que no proposa en combinació constant amb algun sufix final.
b) En aquest darrer autor, als infixos que únicament estan exemplificats amb terminacions verbals (-ar) els dono dos tractaments distints: o bé no els incloc aquí i romanen units a la desinència verbal a la llista de sufixos, sempre que la resta d'autors els proposin així mateix en les respectives llistes de sufixos. O bé sí que els hi incloc si són inèdits, o la resta d'autors els proposen a les llistes d'infixos, donat que en aquest cas no hi ha desmentiment de possibles contextos alternatius no verbals.
c) Encara Mascaró, en l'epígraf de la seva obra dedicat al tema dels infixos (apt. 18, pàg 39 i seq.), presenta un comentari sobre la relació entre les llistes de sufixos i infixos de Fabra. De la comprovació d'aquesta informació i d'altres recerques en aquesta línia, depenen els símbols següents:
- Un asterisc a una forma de la llista de Fabra indica que es pot considerar integrant d'un sufix complex de la seva pròpia llista de sufixos, i també marco de la mateixa manera els infixos que coincideixen amb sufixos. Entre parèntesi faig explícit el sufix implicat.
- Dos asteriscos marquen els infixos que apareixen a la llista de Mascaró com a sufixos, però no a la de Fabra. Mascaró tracta tots aquests casos com a peces absents a Fabra. De fet, hi són, tot i que com a infixos. Sovint, a més, Mascaró també els dóna sempre amb exemples en què actuen com a infixos.
- He afegit, marcats amb el símbol #, un parell d'infixos deduïts a l'apartat 134 de la Gramàtica Pòstuma a partir de les alternances entre mots savis i hereditaris. En aquest apartat, no he fet cas de possibles vocals erràtiques (p.ex. tumult - tumultuós); ni dels que ja apareixen en la llista d'infixos (p.ex. abdomen - abdominal); ni dels inclosos en terminacions complexes constants ja inclosos a la llista de sufixos (p.ex. ignorant - ignorància); ni dels considerables com a alternances en la forma de l'arrel (p.ex. dirigir - director).
d) La llista de Bruguera coincideix exactament amb la de Fabra i no duu exemples.
e) Per a Badia i Ruaix presento les llistes íntegres que proposen els autors amb indiferència que els mateixos formants ja apareguin a les llistes de sufixos en posició final, la majoria, o medial combinada amb un sufix final.
f) Cap autor dóna ell tot sol "la" llista d'infixos, però hi ha una gran convergència, com es veu, i una certa inspiració "fabriana".
Les referències d'aquestes llistes en les seves obres d'origen són les següents:
Fabra (1956): Exemples d'infixos. Apt. 132, pàgs. 111 a 113.
Mascaró (1986): Els problemes de la derivació: la infixació. Apt. 18. pàgs. 39 a 42.
Bruguera (1990): Llista dels principals infixos. Pàg. 31.
Badia (1962): Infijos más corrientes en catalán. Apt. 343, pàgs. 359 a 363.
Ruaix (1987): Els principals infixos. Tema 2, pàgs. 19 i 20.
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)