La Rambla 30-32. 08071 Barcelona .
Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es
N. F/ M/ Br/ B/ R/{1}
001 F/à ana M/à an-a Br/à ana B/à ana R/à ana
002 Br/able (-> ble)
003 M/ac (tònic)
004 M/ac ac-a (àton) [Amb exemples només amb -íac -íaca, sufix aquest que es remet sense cap exemple a -ac -ac- a.]
005 F/aci àcia M/aci àci-a [Com en d'altres casos, Mascaró comenta la possibilitat que la -i- pertangui al sufix àton -i-a.] Br/aci R/aci àcia
006 M/acl-e
007 F/ada M/ad-a (al /t//d/ R) [Remet un sufix amb forma fonològica /ád/ a /d/. En els exemples d'aquest darrer no n'hi ha cap amb la forma -ada invariable, com ho són tots els de l'extensa llista de Fabra a l'apartat 140. La relació formal i fonètica és molt evident i els he relacionats.] Br/ada B/ada R/ada
008 M/ai-a
009 F/aire M/air-e Br/aire B/aire R/aire
010 F/aina [No inclòs a la llista principal però esmentat a l'apartat 140 amb la mateixa tipografia que la resta: segurament un oblit de la llista.] M/ain-a R/aina
011 F/al M/al Br/al B/al R/al [Esmentat en nota al peu de pàgina.]
012 F/al M/al (I -al) B/al R/al
013 F/all alla M/all Br/all alla B/all R/all
014 Br/alla B/alla R/alla
015 F/alles [No apareix a la llista però disposa d'exemplificació independent a l'apartat 143.] M/all-e-s (I all) [Extret dels exemples.] B/alles R/alles [Respecte de tots els -all -alla -alles, de tots els autors, Fabra contempla totes les possibilitats en els exemples amb què desglossa aquesta única entrada a la llista, fins i tot el plural que proposa Badia i que Fabra no inclou a la llista de sortida. Badia dóna llocs independents a cada variant. És confusa la notació de Bruguera, que opta per una solució intermèdia que fa pensar en una flexió -all -all-a per a un mateix radical que no existeix. Mascaró presenta les opcions masculina i femenina a partir d'exemples però només entra -all. Ruaix presenta tan sols - alla, però en nota al peu esmenta també -all, tot i que com a "significat més difícil de classificar".]
016 F/am M/am Br/am B/am R/am
017 M/anc anc-a
018 M/ang-a
019 F/ança ància [Fabra agrupa en aquesta única entrada el que la resta d'autors discriminen formalment, tot i que no sempre essencialment.] M/anç-a (al /ns/ R) Br/ança B/ança R/ança
020 M/à-nc-i-a [D'un sufix amb forma fonològica /áns/ remet a /ns/. Dos sufixos tenen aquesta forma. El segon correspon a la grafia -nc, esmenta el segment -ància i proposa la segmentació que es veu.] Br/ància B/ància R/ància
021 F/and anda M/and and-a (al /nd/ R) Br/and anda B/and anda R/and anda
022 F/ant M/ant ant-a (al /nt/ R) [Mascaró demarca a partir de l'exemple "cinquanta" la possibilitat d'un - anta masculí; no el tinc en compte.] Br/ant (anta) B/ant [La possibilitat -anta no val normativament per a tots els adjectius, per això Badia no la fa explícita en la llista, tot i que l'esmenta a l'apartat 331,9,g.] R/ant anta
023 M/ant (I ant ant-a) Br/ant R/ant
024 M/anx-a
025 M/any any-a R/any
026 F/ar M/ar Br/a [Pot referir-se al verb, donat que també inclou -er i -ir: l'absència d'exemples complica com ja he dit la identificació.] B/ar [No tinc en compte les propostes -ar -ir de Badia per a l'obtenció de verbs.] R/ar [Amb l'opció composta -erar.]
027 F/ar M/ar [Nota de Mascaró: "Separo aquest sufix de l'anterior pel fet que conserva la r final en zones del central."] B/ar R/ar
028 M/ard ard-a
029 F/ari M/ari (I ari àri-a) B/ari R/ari
030 F/ari ària M/ari àri-a Br/ari ària R/ari ària
031 F/ària M/ àri-a (I ari àri-a) Br/ària B/ària R/ària
032 F/arro arra M/arr-o arr-a Br/arro arra B/arro arra R/arro arra
033 R/asc asca
034 F/às assa M/às ass-a aç [L'exemple "veraç" serveix a Mascaró per a donar la forma -aç com a al·lomorf d'aquest sufix.] Br/às assa B/às assa R/às assa
035 M/asa
036 M/ast ast-a [En els exemples la -a no és marca de gènere.]
037 F/astre astra M/astr-e astr-a Br/astre astra B/astre astra R/astre astra
038 F/at Br/at B/at R/at
039 F/at ada M/at ad-a (al /t/ R) [A -at, que només conté exemples de -at-a, es remet a -t tots els exemples en què la dental pugui ser atrbuïda a desinència de participi. Entre els exemples de -t no n'hi ha cap amb A, però l'evidència del sufix és clara.] Br/at ada B/at ada R/at ada
040 M/at-a
041 F/atge M/atg-e (al /dZ/ R) Br/atge B/atge R/atge
042 Br/atori (->tori)
043 M/atr-e atr-a
044 M/atx-o atx-a
045 M/au av-a
046 F/ble [Literalment: ble (able, ible). Curiós que només doni aquest aclariment en aquest cas i no en casos com - ció, per exemple. Ruaix i Badia donen exemples sempre amb -able i - ible; Mascaró, a més, amb -uble.] M/bl-e Br/ble (able ible) B/ble R/ble (able ible)
047 M/bund
048 F/ció [No a la llista, però sí en l'interior, a l'apartat 144, col·loca el parèntesi (ació ició). D'altra banda exposa les possibilitats -sió, -tió, -xió, sense expressar clarament la naturalesa de les consonants.] M/ció Br/ció (ació ició) B/ció R/ció (ació ició)
049 M/cre
050 F/dat M/dat Br/dat B/dat R/dat
051 F/dera era [Aquest segon al·lomorf esmentat i exemplificat a l'apartat 144 on es presenta -dera.] M/der-a (al -er R) Br/dera B/dera R/dera
052 F/dís dissa [En totes les fonts els exemples són sempre precedits de vocal (a,e), tant en masculí com en femení.] M/dís diss-a (I -ís) [Extret dels exemples al sufix -ís, que inclouen casos de -dís, -dissa.] Br/dís dissa R/dís [Dóna l'opció de nom masculí: fregadís.] dissa
053 F/dissa M/ diss-a (I dís diss-a)(d-iss-a [Sempre que la "de" es pugui considerar de participi.]) Br/dissa B/dissa R/dissa
054 R/diu
055 F/dor dora M/dor dor-a Br/dor dora B/dor dora R/dor dora (ador, edor, idor)
056 F/dura Br/dura dures B/dura R/dura
057 F/dures [Aparentment absent a la llista però de fet al·ludit mitjançant la forma singular -dura. Exemplificat dins l'apartat 143.] B/dures [Separa i exemplifica singular i plural com si actuessin sempre en distribució complementària.] R/dures
058 M/é
059 F/è ena M/è en-a Br/è ena B/è ena R/è ena
060 F/eda [Explícitament identificat a l'apartat 140 com -et (-eda).] M/ed-a (I et ed-a) Br/eda B/eda R/eda
061 F/edat M/edat (al -dat A/R) Br/edat B/edat R/edat
062 M/eg-a ec [Aquest al·lomorf masculí, extret dels exemples a -ega.]
063 F/egar M/eg-ar (I eg-a) [Extret dels exemples.] Br/egar (-eg-ar) B/egar R/egar
064 M/ei
065 M/eig ej-a
066 F/ejar M/ej-ar (I eig ej-a) [Extret dels exemples.] Br/ejar (-ej-ar) B/ejar R/ejar
067 M/el el-a
068 M/el·l-o el·l-a R/el·la
069 F/ell ella M/ell ell-a Br/ell ella B/ell ella R/ell ella
070 M/em-a
071 M/em em-a (e tancada)
072 F/enc enca M/enc enc-a Br/enc enca B/enc enca R/enc enca
073 F/ença ència [ídem -ància.] M/enç-a [Aquesta forma reuneix en un sol sufix -ança, -ença i - nç.] Br/ença B/ença R/ença
074 M/è-nc-i-a [A Mascaró aquest sufix és una variant d'-ença. L'estructura la demarca en el tractament del sufix -i, -i-a (àton) i al sufix /ns/.] Br/ència B/ència R/ència
075 F/end enda M/end end-a (al /nd/ R) [En els exemples del sufix -nd trobo "reverend". Tot plegat em fa pensar que Mascaró analitza -end -and com a al·lomorfs de -nd (vegi's -and).] Br/end enda B/end enda R/end enda
076 M/ens-e
077 F/ent M/ent ent-a (al /nt/ R) [Com en el cas anterior, en els exemples del sufix -nt trobo "caient", "prudent" i d'altres. Tot plegat em fa pensar que Mascaró analitza -ent -ant (vegi's -ant) com a al·lomorfs de -nt. Dóna a més la possibilitat de l'al·lomorf -nc component els casos d'-ència (vegi's è-nc-i-a i -i, -i-a a Mascaró).] Br/ent B/ent R/ent enta [Amb -anta, la forma femenina només l'admet aplicada a persones.]
078 F/eny [Absent a la llista però exemplificat dins l'apartat 146.] M/eny eny-a Br/eny B/eny R/eny enya
079 Br/er
080 F/er era M/er er-a Br/er era B/er era [Badia dóna múltiples opcions flexionades, exclusivament masculines, o bé femenines, totes exemplificades a Fabra a partir d'aquest únic -er -era; agrupo, per tant, totes les de Badia, en aquesta síntesi.] R/er era
081 F/eria M/er-i-a [S'obté de l'exemple "porteria" inclòs amb els del sufix /í/. No apareix amb la forma completa.] Br/eria B/eria R/eria
082 M/ern ern-a
083 M/erri R/erri
084 R/èrrim èrrima [Per Mascaró, potser complex; dóna els exemples "celebèrrim" i "misèrrim" dins -im, no l'esmenta explícitament, però.]
085 F/ès esa M/ès es-a Br/ès esa B/ès esa R/ès esa
086 F/esa M/ es-a (I ès es-a) Br/esa B/esa R/esa
087 F/esc esca M/esc esc-a Br/esc esca B/esc esca R/esc esca
088 M/èsim èsim-a
089 F/essa M/ès ess-a
090 M/est est-a
091 M/estr-e
092 F/et (eda) M/et ed-a Br/et B/et [El femení corresponent, -eda, té lloc independent a la llista. A l'apartat 321,2,c, esmenta la possibilitat excepcional de masculins provinents d'aquest femení, i per aquesta raó el masculí obté lloc també a la llista.] R/et eda [No exemplifica -et. Admet la forma composta -ereda.] [Per a tots els autors, els -eda d'aquest grup són els mateixos -eda amb entrada independent en femení a la llista, més amunt.]
093 F/et M/et (I et ed-a) B/et R/ et (I et eda)
094 F/et eta M/et et-a Br/et eta B/et eta R/et eta
095 F/etat M/etat (al -dat A/R) Br/etat B/etat R/etat
096 R/etes [Com a femení plural lexicalitzat de - et -eta.]
097 M/èvol (al -ívol) [S'explica dins l'entrada - ívol, només troba dos casos: malèvol i benèvol.]
098 M/eu e-a
099 F/i ia (febles) M/i i-a Br/i (àt.) ia (àt.) B/i (átono) ia R/i ia
100 Br/í
101 F/í ina M/í in-a Br/í ina B/í ina R/í ina
102 F/ia (feble) M/i-a (I i i-a) B/ia R/ia
103 F/ia (fort) M/i-a Br/ia B/ia R/ia
104 F/ià iana M/ià ian-a Br/ià iana R/ià iana
105 F/íac íaca [Per error tipogràfic, aquest sufix apareix a la llista com a -ías.] M/íac íac-a (al -ac R) [Apareix dues vegades a la llista: la primera com a -ac i la segona com a -íac i remetent a -ac. Malgrat tot, tots els exemples mantenen l'estructura amb la -í-.] Br/íac íaca B/íac íaca R/íac íaca
106 Br/ible (->ble)
107 F/ic M/ic ic-a Br/ic B/ic R/ic ica
108 F/ic ica (febl) M/ic ic-a Br/ic ica (àt.) B/ic ica R/ic ica [Febles; amb les variants -àtic, -ètic, -ític.]
109 F/ícia M/ic-i íc-i-a [Demarcat dins -i -i-a.] Br/ícia B/ícia R/ícia
110 M/icl-e
111 M/id id-a
112 R/ida
113 M/idi
114 M/if-a
115 F/ífic ífica M/ífic ífic-a, èfic èfic-a [Com es veu també -èfic del qual només troba dos casos: malèfic i benèfic.] Br/ífic ífica B/ífic ífica R/ífic ífica
116 F/ificar M/ific-ar (I ífic) Br/ificar [Sorprèn que en aquest cas, anàleg a casos com - ejar -egar, no remarqui la naturalesa independent de l'-ar final.] B/ificar R/ificar
117 M/ig-a
118 M/ig-ar (I ig-a) [Extret dels exemples.]
119 M/ign-e ign-a
120 M/ij-a
121 M/il
122 M/il (tònic) R/il
123 F/ill illa M/ill ill-a Br/ill illa B/ill illa R/ill illa
124 M/im im-a (àton)
125 F/im M/im im-a Br/im B/im R/im
126 M/in-a (I í in-a) Br/ina B/ina [Contemplat a Fabra en els exemples de -í -ina.] R/ina
127 M/inc R/inc
128 M/ing-a
129 F/int [Absent a la llista però exemplificat dins l'apartat 148 tot i que esmentat de manera implícita, sense entrada pròpia.] Br/int B/int [Segons Mascaró aquest sufix apareix a l'apartat 138 de Fabra, tot i aparèixer a la llista general de l'apartat 136. Jo no l'he trobat enlloc. Sí que apareix a l'apartat 231 de Badia amb l'únic exemple "sortint, m." i l'arcaic "oint".] R/int
130 M/iny iny-a
131 F/ió M/ió Br/ió B/ió R/ió [També proposa com a cultismes generats a partir d'aquest sufix: -ció, -cció, -sió, -ssió, -xió, -tió.]
132 Br/ir
133 M/iri
134 F/ís M/ ís (I ís iss-a) Br/ís B/ís R/íss
135 F/ís issa M/ís iss-a Br/ís issa B/ís issa R/ís issa
136 M/iss-a (I ís iss-a) R/issa
137 M/isc isc-a
138 F/isme M/ism-e Br/isme B/isme R/isme
139 F/íssim íssima M/íssim íssim-a Br/íssim íssima B/íssim íssima R/íssim íssima
140 F/ista M/ist-a Br/ista B/ista R/ista
141 F/ístic ística M/ístic ístic-a [Relacionat explícitament amb -ic i -ist, però aquí el mantinc unit perquè obté lloc independent a la llista sense segmentacions internes, i en els exemples esmentats mai no en dóna de complexos.] Br/ístic ística B/ístic ística R/ístic ística
142 F/it [No hi ha ni especificació ni exemples d'aquest sufix en l'apartat indicat a la llista de sufixos (143), ni tampoc en cap altre apartat. Això fa difícil la relació amb les diverses possibilitats de sufix -it que dóna Mascaró. Trobem mots com "rugit" o "mugit" a l'apartat 145 encara dins del capítol dedicat a noms que deriven de verbs com el 143.] M/it it-a (tònic) [La vocal no és marca de gènere.] R/it ita
143 M/it it-a (àton)
144 F/itar M/it-ar (I it it-a) B/itar R/itar
145 Br/ítar [Probable error a causa de l'accent.]
146 F/itat M/itat (al -dat A) Br/itat B/itat R/itat
147 M/itj-a
148 Br/itori (->tori)
149 F/itud M/(it)ud [Aquesta representació palesa les dues formes possibles del sufix. A Fabra tenen llocs independents en la llista, la qual cosa explica que la forma -ud de Fabra no obtingui equivalent a la llista de Mascaró. Fabra els explica plegats sense distincions especials a l'apartat 141 de la gramàtica.] Br/itud B/itud R/itud
150 F/itzar M/itz-ar Br/itzar [Novament sorprèn que no marqui la separació de l'-ar final.] B/itzar R/itzar
151 M/itx
152 F/iu iua [Absent a la llista però exemplificat dins l'apartat 146.] Br/iu iua B/iu iua
153 F/iu iva M/iu iv-a Br/iu iva B/iu iva R/iu iva
154 F/ívol ívola M/ívol ívol-a (al -èvol [La forma -èvol amb les úniques ocurrències malèvol i benèvol. Aquest sufix té un lloc propi a la llista a diferència del que ocorre amb -èfic relacionat amb -ífic.]) Br/ívol ívola B/ívol ívola R/ívol ívola
155 F/ment [No a la llista, però sí en l'interior, a l'apartat 144, col·loca el parèntesi (ament ement iment).] M/ment Br/ment (ament, ement, iment) B/ment R/ment (ament, ement, iment)
156 F/ment (adv) R/ment (adv)
157 R/menta [No l'admet en mots normatius.]
158 Br/ó
159 F/ó ona M/ó on-a Br/ó ona B/ó ona [Cas anàleg a -er -era.] R/ó ona
160 M/oç
161 M/oc oc-a
162 M/od-e
163 M/od-i òd-i-a [Se separa la -i-, perquè es troba l'exemple "catòdic" a -ode, i l'exemple "espasmòdic" a -odi, a banda d'una proposta fonològica /ód/.]
164 M/of-a
165 M/of-i (I -of-a) [Extret dels exemples.] R/ofi
166 F/oi oia M/oi oi-a Br/oi oia B/oi oia R/oi oia
167 F/oide M/oid-e Br/oide B/oide R/oide
168 F/oïdal [Exposat a l'apartat 146, en parlar de -al, i relacionat amb derivats amb -oide (helicoide, helicoïdal).] R/oïdal
169 F/ol ola M/ol ol-a Br/ol ola B/ol ola [Cas anàleg a -er -era.] R/ol ola
170 M/oll oll-a (O tancada)
171 M/oll oll-a (O oberta) R/oll
172 R/olles
173 M/om-a
174 F/ons M/ on-s (I ó on-a) Br/ons R/ons [Ruaix només l'accepta per a noms de persona: Carlons, Isabelons. Més endavant admet la terminació per a formar adverbis, de fet les mateixes locucions per a les quals Fabra proposa el sufix: a borbollons, a genollons.]
175 Br/or
176 F/or M/or or-a Br/or ora B/or R/or
177 F/ori òria M/or-i òr-i-a (al or or-a R) [Sufix extret dels exemples "obligatòria" i "robatori", entre d'altres, en el sufix -or. Disposa a més remetent a -or, d'un lloc independent en la llista amb la forma -ori. Separo la -i- emparant- me en la forma fonològica proposada /or/.] Br/òria B/òria [Cap exemple no contempla la possibilitat masculina - ori que proposen Fabra i Mascaró.] R/òria
178 M/ors
179 F/ós osa M/ós os-a Br/ós osa B/ós osa R/ós osa
180 M/òs (al -oç [Considero aquesta forma al·lomorf, malgrat no disposar d'entrada pròpia i ser deduït dels exemples, donada l'evident condició de variant purament formal.]) oss-a
181 F/osa M/os-a (I ós os-a) Br/osa B/osa R/osa
182 F/ot ota M/ot ot-a Br/ot ota B/ot ota R/ot ota
183 R/otis (loc adv)
184 M/otx-e otx-a
185 M/pl-e (al upl-e A) [Dóna l'al·lomorf - pl, que malgrat no dur asterisc, no apareix a la llista de Fabra.]
186 B/sor sora R/sor sora [Amb variants - ssor -ssora.]
187 M/ta
188 F/tat M/tat (al -dat A/R) Br/tat B/tat R/tat
189 M/t-or t-or-a [Extret dels exemples de -or - or-a, però no en fa cap esment explícit; dedueixo que no admet la t amb el sufix.] B/tor tora R/tor tora
190 F/tori [Absent a la llista però exemplificat dins l'apartat 143.] M/t-ori-i (I a or-i) Br/tori (atori, itori) B/tori
191 F/tori tòria [Absent a la llista però exemplificat dins l'apartat 148.] M/t-or-i t-òr-i-a [Extret dels exemples de -or-i -òr-i-a, però no en fa cap esment explícit; dedueixo que no admet la t amb el sufix.] Br/tori tòria B/tori tòria R/tori tòria
192 F/triu [Absent a la llista però exemplificat dins l'apartat 148, tot i que esmentat de manera implícita, sense entrada pròpia.] M/triu (I iu iv-a) Br/triu B/triu R/triu
193 M/tur (al ur ur-a R)
194 M/ú u-a
195 M/uc uc-a
196 M/uc ug-a R/uga
197 F/ud [Vegi's 149 (it)ud a la llista Mascaró.] M/ud (I itud) Br/ud B/ud R/ud
198 M/uf uf-a
199 F/ul (feble) [Absent a la llista però esmentat i exemplificat a l'apartat 138 conjuntament amb -ol -ola.] M/ul ul-a R/ul ula
200 M/ul (tònic)
201 M/ull ull-a
202 M/um R/um
203 M/uny
204 M/upl-e [Els exemples només contemplen les estructures -iple -uple; donat que es presenta una forma /pl/, es pot adoptar una proposta anivelladora -i-ple, -u-ple, paral·lela als -a-ble, -e-ble, etc.]
205 F/ura úria M/ur ur-a úr-i-a tur [Totes les variants que proposa Mascaró es troben en exemples a Fabra dins -ura -úria. A Mascaró trobem -tur que remet a -ur; és dels exemples d'aquest darrer que es dedueixen la resta d'al·lomorfs.] Br/ura B/ura R/ura
206 M/úr-i-a (I ur ur-a) [Extret dels exemples de -ur -ur-a.] Br/úria B/úria [Allò que Fabra agrupa en una única entrada -ura -úria, Badia ho presenta en dues; tot i això ho relaciona explícitament exemplificant-ho conjuntament a l'apartat 327,5,c.] R/úria
207 M/urg
208 M/úrg-i-a, úrg-ic [Deduïts, com a seqüències complexes, dels exemples a -urg.]
209 M/urn urn-a
210 M/úrr-i-a
211 M/ús uss-a R/ús ussa
212 M/usc usc-a
213 M/uscl-e
214 M/ustr-e
215 M/utx-a
216 F/ut uda M/ut ud-a Br/ut uda B/ut uda R/ut uda
NOTES
{1} Número d'ordre. Fabra/ Mascaró/ Bruguera/ Badia/ Ruaix/. (retorn)
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb
Antoni Jaume Farriols (o amb
Lluís de Yzaguirre)
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)