La Rambla 30-32. 08071 Barcelona . 
           Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es

1.4.4. La infixació

Teòricament els infixos han estat tractats de manera molt diversa. Des de qui en nega l'existència, fins a qui en postula la seva funció específica. Entenent per infix un formant de caràcter afixal que s'insereix en el centre del mot, mai al començament ni al final absoluts, qualsevol prefix o sufix que no aparegui estrictament en les respectives posicions es pot considerar un infix. Hi ha llengües que insereixen formants com aquests al bell mig de l'arrel, però això no succeeix pas en català. Tanmateix la majoria d'aquests formants tenen també l'opció d'aparèixer en les posicions inicial i final absoluts, per tant, llur consideració com a infix, ha de ser, com a molt, eventual, funcional, però no pas essencial: es tractaria d'una funció no d'una categoria. Existeix un petit grup de formants en català que mai no apareixen situats al final de mot absolut i són aquells a què escau més bé la noció estricta d'infix (p.ex. -ej- -eg- -uss-, etc.).

Per a la consideració teòrica dels infixos m'adscric a la visió més pràctica per a llengües com la nostra, i per al sistema de segmentació que proposo, i refuso llur concepció teòrica estricta: es tracta segons això de sufixos en posició medial post-radical, és a dir, seguits d'altres sufixos abans del final del mot. La discussió sobre l'ús d'aquest terme per a aquesta mena de formants o si cal mantenir el terme "sufix" ("sufix medial", etc.), no és important aquí i em limito a adoptar una convenció. Faig esment amb aquest terme tant dels sufixos que esporàdicament o freqüentment poden aparèixer al final de mots, com d'aquells que exclusivament apareixen en posició medial, post-radical. És a dir, admeto la teoria que els postula com a sufixos essencialment idèntics a qualsevol altre sufix final, però utilitzo el terme "infix" de manera funcional, per a especificar-ne la posició en el mot. El fenomen es pot fer extensiu a prefixos precedits d'altres prefixos. Però com que des del punt de vista pràctic aquests no reben un tractament independent, no faig cap distinció terminològica i sempre parlo exclusivament de prefixos.

(...)


Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb Antoni Jaume Farriols (o amb Lluís de Yzaguirre)
Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)