La Rambla 30-32. 08071 Barcelona . 
           Telèfon 542 23 22 . FAX 542 23 21. e-mail: iula@grup.upf.es

1.2. El morfema, el lexema i el formant

(...)

El "formant" esdevé la unitat de treball, concretament la unitat de segmentació. No es tracta d'un terme nou. La realitat que representa, però, s'interfereix sovint amb les nocions de "morfema" i de "lexema". Aquests dos darrers termes, especialment el primer, han estat tradicionalment força ben descrits, tot i que respecte del segon, ja n'he exposat algunes contradiccions menors més amunt. Per a la descripció estricta del formant cal un repàs succint dels altres dos al·ludits. Em centro ara breument en el primer.

Si fins ara he fet referència a la noció matisada de lexema com a unitat fonamental d'origen, en relació a la mena de mots a segmentar; el morfema és la unitat fonamental, igualment matisada, resultant, sobre la mena de segments simples que s'aïllen en cada mot després d'aplicar-los el sistema de segmentació.

Mascaró (1986) parla de:

(...) certs elements constitutius del mot, que anomenem morfemes, en els quals conflueixen certes propietats lèxiques que poden correspondre a nivells diferents (...). Un morfema, a més, no es pot descompondre en altres elements constitutius semblants.{1}

Matthews (1980), exemplifica la qüestió però no s'allunya de la visió de Mascaró:

(...) bird s in the tree s ...conociéndose estas unidades más pequeñas generalmente, aunque no universalmente, con el nombre de morfemas.{2}

Akmajian -i d'altres- (1984), presenten una visió tradicional que com ells mateixos afirmen és "per anar per casa", però que resulta útil en la pràctica:

Las partes portadoras de significado de una palabra compleja -esto es, los bloques básicos que la forman- se denominan morfemas.

Afegeixen:

Se afirma que los morfemas son las unidades mínimas de significado de las lenguas porque ya no pueden volver a dividirse en nuevas partes significativas.{3}

Totes les visions conflueixen en uns pocs trets fonamentals: unitats mínimes, indescomponibles, amb significat. Com ja s'ha dit, cal adoptar unitats de treball documentades, i si no encaixen perfectament en el plantejament, cal adaptar-les i matisar-les, necessàriament. Malgrat tot, ja es pot avançar que el morfema, més o menys com s'ha descrit, coincideix bàsicament amb el formant, i que la creació del nou terme respon a aquests matisos que esmento i que impedeixen l'ús indiscriminat del terme "morfema".

NOTES

{1} Mascaró (1986), pàg. 12. (origen1 retorn)

{2} Matthews (1980), pàg. 24. retorn)

{3} Akmajian, Demers, Harnish (1984), pàg. 148. retorn)

Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb Antoni Jaume Farriols (o amb Lluís de Yzaguirre)
Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)